Sóc com sóc i no vull ser model de res... 
Joan Brossa, poeta sense distinció de gèneres , nasqué a Barcelona el 1919 i morí el 1998. Rebé el mestratge de J.V. Foix i conreà l'amistat de Joan Miró, de Joan Prats i del meu avi Àngel Tarter, qui, per cert, és una meravellosa persona.
Joan Brossa no acostuma a deixar indeferent... Els seus poemes visuals estan dotats d'una significació que va més enllà de la pura imatge: una imatge brossiana és un tot un poema potencial.
Tardor Literària'06 fa un homenatge a Brossa, tot creant uns rètols publicitaris a mode de poemes visuals. Desconeixem el significat de les pancartes desmanegades, però segur que volen dir alguna cosa que ara no comprenem. Què deuen voler significar?
Salutacions a Lluís Tarter, fotògraf extraordinari i crític d'art ocasional.
Home, el significat exacte, no el se, pero el que se'n dedueix de les imatges es:
ResponElimina1) els fanals son massa baixos per penjar-hi les banderoles.
2) les banderoles son massa grans pel lloc d'on pengen
3) hi ha masses banderoles
4) la gent que es penja de les banderoles els importa una merda la literatura
5) quan costa cada banderola?
6) llegir les banderoles es part de la tardor literaria?
Sobretot l`última foto, que diu?? es que la banderola esta trencadeta, a part de mal penjades, visualment...fatal
ResponEliminaL'última foto diu el que Pere Tarter ens especifica molt bé: Una imatge Brossiana...
ResponEliminaPer mi: Autèntica, genial. S'ha de saber entendre, és art.
Salutacions, amics.
Aquesta campanya tan exagerada de màrketing era necessària?
ResponEliminaO el que volíem era donar pura imatge?
Us he conegut pel programa de ràdio del cartanyà i m'ha agradaat molt el plantejament d'aquesta web. Anims Srs.
ResponEliminaHola a tothom!
ResponEliminaDesprés de l'experiència a la Cadena Ser d'aquest matí, on ens han entrevistat per parlar sobre aquest bloc, volem tornar a a donar-vos les gràcies a tots.
Barrufet! El locutor ha llegit per antena el que has deduït sobre les imatges de les banderoles brossianes!
Molt bé barrufet!
Ah, m'oblidava!
ResponEliminaEl programa on hem anat es diu L'Hora L, conduït per un noi super maco que es diu Jordi Cartanyà! El fan a SER Tarragona de 12 a 13 i el recomano a tothom.
Agafo el mot
ResponEliminamarxar.
Al davant, hi poso
M'agradaria poder.
I tinc
M'agradaria poder marxar.
Joan Brossa
–Què fas?
ResponElimina–Estic mirant la tele. I tu?
–Art
"HISTÒRIA"
ResponEliminaAquí és un home
Aquí és un cadàver
Aquí és una estàtua.
"RÈQUIEM"
ResponEliminaTenen un wàter
d'aquells tan empipadors:
a la que vas una mica clar
hi queda la merda enganxada.
Aunque no tenga nada que ver con este post, sería interesante captar la nube de mierda que se cierne algunas mañanas en Tarragona, proveniente de la petroquímica, recreando en versión sucia la película "la Niebla".
ResponEliminaA ver si un día alguien lo consigue.
Saludos.
Sí, sobre tot, dies d'anticicló i gens de vent, tens raó, això és el que respirem, ai Déu meu, relament verinós...
ResponEliminaSí, sobre tot, dies d'anticicló i gens de vent, tens raó, això és el que respirem, ai Déu meu, relament verinós...
ResponEliminaSí, sobre tot, dies d'anticicló i gens de vent, tens raó, això és el que respirem, ai Déu meu, relament verinós...
ResponEliminaHahahahahha!!!
ResponEliminaOspa!!!!han llegit el meu comentari per la radio???
Penjareu l'entrevista al blog o es pot sentir per internet. Em faria gracia sentir-la!
I com diu el Mallol, "hasta les estrelles"!!!
Gran Barrufet, estem fent gestions per poder penjar el tema de l'entrevista. A veure si som capaços i ho aconseguim.
ResponEliminaJo soc un confès lladre de banderoles, hi tinc una amiga que en fa bolsos molt chulos, reciclatge.
ResponEliminaQueden excloses les banderoles amb caretos de lladres profesionals amb nicks com CIU,PSC.EUV etc...