La nostra superdesenvolupada societat del S. XXI pensa en tot. Aquesta fotografia ho demostra clarament: el banc unipersonal.La major part de nosaltres som solidaris i bones persones, però hi ha una petita minoria que manté una actitud consistent a no pensar sinó en si mateix, a no assumir les pròpies obligacions socials o de solidaritat.
Són els individualistes...Si van a la seva, cal que s'asseguin a la seva: sols.
Però sovint la soledat no és bona companyia, i és llavors, quan l'individu cerca remeis que el tornin al col.lectiu.
Però com tot això seria menjar-se massa el tarro... el millor és anar al Simago (sempre serà el Simago), comprar-se una birra de les grosses, asseure's al primer banc unipersonal que trobis i matar les penes allà mateix.
Deixeu-me sol, si us plau...
(individualista i assedegat)
N'estic fart de tant de disseny urbanístic fred i inhumà, de tant mobilioari urbà fet per a controlar el carrer i separar-nos...
ResponEliminaM'agrada lo rodó, lo gastat, lo càlid...
Caldrà que recuperem el carrer, no?
M´esteu dient que "aixó" esta clavat a terra???!.
ResponEliminaEs bona aquesta, un miserable banc amb una ampolla de cervesa. Bona aquesta foto
ResponEliminake triste lo de los bancos unipersonales y cada vez hay más crecen cómo setas...
ResponEliminam'aproparé al banc per fer-li companyia i deixar-li un regalet de nadal en forma de pixum...
ResponEliminaA partir d'avui ja no se sentirà sol aquest banc
ResponEliminaNo es bo que l'home estigui sol,
ResponEliminao potser mes val estar sol que mal acompanyat. aquest es el dilema.
Tondo tens rao no volem mobiliari de disseny, tampoc places dures, menys formigo mes arbres, mes flors mes plantes....
doncs a mi m'agrada més això que veure tots els transeunts sentats juntets al banc.
ResponEliminaNada en contra. A quién no le guste el roce, ya sabe.
ResponEliminaHola dependenta del carrer Agustí!
ResponEliminaI com ho veuries tots els transeunts sense domicili fixe fent un pilar de sis a sobre d'aqust banc-cadira i amb l'enxaneta amb la birra?
Jajajajaj