El metacrilat semnpre facilita les coses, és per això que les nostres autoritats ofereixen passatemps a les persones que necessitin passar-lo (el temps).Es tracta de comnpletar el text, en aquest cas escrit en llengua catalana, amb les lletres que li falten, també d'esbrinar quina és la bandera que acompanya el text.
No es tracta de cap atac a la llengua i símbols catalans. D'aquesta manera visitants guiris i nostrats podran finalitzar la visita a la Capçalera del Circ tarragoní aprenent una mica de gramàtica i vexil·lologia.
1 comentari:
A mi el que m'agrada és que et posin una rajola explicant a quina espècie pertany cada arbre.
Poc a poc i sense esforç, només passejant i fixan-te, pots conèixer una trentena d'arbres diferents. Això ho fan a les ciutats, però no pas als pobles.
I vet ací la paradoxa: fa un segle, la gent de poble no emprava la paraula "arbre". Deien "roure", "alzina" o "acàcia", perquè coneixen les espècies properes, i coneixien el camp. Però ara és al revés, la gent de poble no treballa el camp ni el bosc, i no coneix gaires espècies forestals, i la gent de ciutat, gràcies als tècnics de parcs i jardins, ara en coneixen bastants (d'autòctones i d'exòtiques).
Publica un comentari a l'entrada