Reconec que m'encanta aquest poema...
L' amor! Quina sorpresa!
El meu plantejament és el següent:
L' amor! Quina sorpresa!
El meu plantejament és el següent:
Què passa si el poeta grafiter no veu més la seva estimada en 20 anys?
Si un dia és un segle pel poeta, un any són 365 segles i 10 anys 3650 segles. Quan el poeta grafiter porti 20 anys sol, deprimit i mirant el mar, llavors tindrà la sensació de portar 7.300 segles. I després de 7.300 segles haurà estat la placa grafitada víctima d'un TsunaMiracle?

No, em temo que si els senyors que es carreguen les pedres aquestes passen per allà, en 7 segons se les fonen.
ResponElimina"garrulator dixit"
ResponEliminaNunca entendi los grafiteros que escriben poemas en las paredes
ResponEliminaPura explosió hormonal... No hi ha terme mitjà: o un SMS o missatge troglodític al mig d'una pedra.
ResponEliminahay que ver que tristeza que estas personas no piensen que en donde escriben es mobiliario urbano, o piedras muchas veces muy antiguas, o espacios privados...seguro no les gustaría que le hicieramos eso es sus pertenencias...
ResponEliminano hauria de dir?
ResponEliminaun siglo es un día sin ti
expresant que un dia sense ell/a se li fa tan llarg com un segle, metafòricament parlant, perque poques persones han experimentat el transcorrer d'un segle, dic jo
Creen que son originales estos/ as grafiteros/as, jaaaaaaaa...lo que dan es pena...
ResponEliminaQuina pàgina més increïble,cada dia una més bona... felicitats!
ResponEliminaqui sap si era una llosa amputada dels pilons, i algú per llàstima la va retornar a l´abric dels pilons
ResponEliminaMolt bona aquesta
ResponEliminaTratare de enviar unas fotos que tengo de unos grafitis en piedra romana, que poca educacion...aun peor...
ResponEliminaL'amor molt bonic però s'ha de demostrar pels carrers. Quina poca vergonya té la gent.
ResponEliminaCollons ! Pitjor els bandarres aquells que van parar amb la moto i van pintar un TQM ben gros amb spray negre a la Torre dels Escipions !!!
ResponEliminaDintre el que cap, tots sabem que aquest banc de formigó serà baix a la platja d'aquí 4 dies, però la Torre dels Escipions, que té 2000 anys.....no té perdó!
Per què tens tants anònims?
ResponEliminaNo tinc res en contra però prefereixo saber amb qui m'escric, no?
Salut, amic...
Tens raó amb això dels anònims. Animo a la gent a dir el seu nom! Molts cops m'he trobat camarades que em comenten que han fet comentaris al blog, però no he sabut que eren ells. A veure si us animeu!
ResponEliminaEfectivament, no sé perquè la gent no posa el seu nom.
ResponEliminaSovint em diuen que escriuen, però sense identificar-se.
Us animo a tots a seguir escrivint, però això si, signeu si us plau. Gràcies amics.