24.11.06

Amor lapidari

1 DIA ES UN SIGLO SIN TI
Reconec que m'encanta aquest poema...
L' amor! Quina sorpresa!
El meu plantejament és el següent:
Què passa si el poeta grafiter no veu més la seva estimada en 20 anys?
Si un dia és un segle pel poeta, un any són 365 segles i 10 anys 3650 segles. Quan el poeta grafiter porti 20 anys sol, deprimit i mirant el mar, llavors tindrà la sensació de portar 7.300 segles. I després de 7.300 segles haurà estat la placa grafitada víctima d'un TsunaMiracle?
los

16 comentaris:

  1. Anònim9:43 p. m.

    No, em temo que si els senyors que es carreguen les pedres aquestes passen per allà, en 7 segons se les fonen.

    ResponElimina
  2. Anònim3:12 a. m.

    "garrulator dixit"

    ResponElimina
  3. Anònim5:30 a. m.

    Nunca entendi los grafiteros que escriben poemas en las paredes

    ResponElimina
  4. Anònim9:18 a. m.

    Pura explosió hormonal... No hi ha terme mitjà: o un SMS o missatge troglodític al mig d'una pedra.

    ResponElimina
  5. Anònim10:26 a. m.

    hay que ver que tristeza que estas personas no piensen que en donde escriben es mobiliario urbano, o piedras muchas veces muy antiguas, o espacios privados...seguro no les gustaría que le hicieramos eso es sus pertenencias...

    ResponElimina
  6. Anònim10:33 a. m.

    no hauria de dir?

    un siglo es un día sin ti

    expresant que un dia sense ell/a se li fa tan llarg com un segle, metafòricament parlant, perque poques persones han experimentat el transcorrer d'un segle, dic jo

    ResponElimina
  7. Anònim10:45 a. m.

    Creen que son originales estos/ as grafiteros/as, jaaaaaaaa...lo que dan es pena...

    ResponElimina
  8. Anònim12:01 p. m.

    Quina pàgina més increïble,cada dia una més bona... felicitats!

    ResponElimina
  9. Anònim1:03 p. m.

    qui sap si era una llosa amputada dels pilons, i algú per llàstima la va retornar a l´abric dels pilons

    ResponElimina
  10. Anònim1:52 p. m.

    Molt bona aquesta

    ResponElimina
  11. Anònim2:08 p. m.

    Tratare de enviar unas fotos que tengo de unos grafitis en piedra romana, que poca educacion...aun peor...

    ResponElimina
  12. Anònim2:45 p. m.

    L'amor molt bonic però s'ha de demostrar pels carrers. Quina poca vergonya té la gent.

    ResponElimina
  13. Anònim3:50 p. m.

    Collons ! Pitjor els bandarres aquells que van parar amb la moto i van pintar un TQM ben gros amb spray negre a la Torre dels Escipions !!!

    Dintre el que cap, tots sabem que aquest banc de formigó serà baix a la platja d'aquí 4 dies, però la Torre dels Escipions, que té 2000 anys.....no té perdó!

    ResponElimina
  14. Anònim8:30 p. m.

    Per què tens tants anònims?

    No tinc res en contra però prefereixo saber amb qui m'escric, no?

    Salut, amic...

    ResponElimina
  15. Pere Tarter10:16 p. m.

    Tens raó amb això dels anònims. Animo a la gent a dir el seu nom! Molts cops m'he trobat camarades que em comenten que han fet comentaris al blog, però no he sabut que eren ells. A veure si us animeu!

    ResponElimina
  16. Anònim3:40 p. m.

    Efectivament, no sé perquè la gent no posa el seu nom.
    Sovint em diuen que escriuen, però sense identificar-se.
    Us animo a tots a seguir escrivint, però això si, signeu si us plau. Gràcies amics.

    ResponElimina