Els nens i les nenes del barri estem molt contents de poder jugar a bàsquet en aquest meravellós espai. La paret del darrere ens va molt bé per a no perdre la pilota, encara que no ens agrada massa el seu disseny. Per aquest motiu, l'hem decorat al nostre gust...Per cert, vostès a això li diu equipaments esportius?
Foto: Mariona Estivill
Text: Nens i nenes del barri que a casa no els deixen pintar les parets, però que aproven plàstica perquè això sí que ho tenen, creativitat! (i tampoc seria qüestió de frustrar les pobres criatures)
Lo peor es que aunque hagan un parque decente, al cabo de unos dias volvera a estar igual de vandalizado.
ResponEliminaEl vandalisme és fruit d'un desinterès total d'una part del nostre jovent pels nostres equipaments urbans. Si s'ha arribat a aquesta situació, cal o bé re-explicar com són les coses a aquests joves o reparar les infraestructures rebentades. No podem permetre que la immensa majoria de joves que vulguin jugar a bàsquet un dissabte a la tarda no ho puguin fer. I ja són diversos casos els apareguts en aquest bloc.
ResponEliminaTarrakmahomèdia como espejo veraz y probatorio del taifato almohagavar : a un váter de perros de dos y cuatro patas han venido en llamarle "Parc de la Ciutat"...esta gentuza ultra, siempre mintiendo y engañando y dejando que campen a sus anchas tanto hijos como padres...la escoba, como es de oro, no barre...
ResponEliminamarranos¡¡
Mentes pensantes, a quién se le ocurre diseñar una cancha de básquet con suelo de tierra, esto sólo se ve aquí.
ResponElimina