Penso en dues opcions no gens descabellades per intentar trobar una explicació al furt del passamà d'aquesta oblidada barana de la baixada de Misericòrdia.
1.- El fetitxisme fa els seus estralls: quantes rajoles del Passeig de Gràcia de Barcelona decoren les llars de guiris de mig món? Doncs perquè no un tros de passamà tarragoní.
2.- Opció per la qual opto: El metall -com gairebé tot- és reciclable i a més es pot vendre a pes. Els nostres antics drapaires encara perviuen a lo freaky. Ara bé, l'interrogant és per quin motiu no van endur-se també el piló de ferro que hi ha una mica més amunt, al final del carrer Major i que hem penjat al bloc?
Podeu dir-hi la vostra!
5 comentaris:
Yo quiero ir a Barcelona... algún día de estos... aunque debo de ponerme a practicar mi catalán.
Cuándo lo hagas piensa en "les rajoles del passeig de Gràcia".
Un passamà que no va arribar a existir mai?
Si no em falla la memòria, un bon dia un vehicle motoritzat va encastar-se a la barana. Les conseqüències del xoc van ser contundents: una autèntica trencadissa del cotxe i una deformació important a la barana original. En poc temps es va substituir la malmesa barana per una de nova.
No obstant, què fou del passamà?
Va arribar a instal.lar-se un nou passamà?
Els amics d'allò aliè el van reciclar com diu l'amic Llamborda?
B de barra, la que tenen els que manen...
Publica un comentari a l'entrada