30.11.06

Pancartes BROSSIANES

Sóc com sóc i no vull ser model de res...

Joan Brossa, poeta sense distinció de gèneres , nasqué a Barcelona el 1919 i morí el 1998. Rebé el mestratge de J.V. Foix i conreà l'amistat de Joan Miró, de Joan Prats i del meu avi Àngel Tarter, qui, per cert, és una meravellosa persona.
Joan Brossa no acostuma a deixar indeferent... Els seus poemes visuals estan dotats d'una significació que va més enllà de la pura imatge: una imatge brossiana és un tot un poema potencial.
Tardor Literària'06 fa un homenatge a Brossa, tot creant uns rètols publicitaris a mode de poemes visuals. Desconeixem el significat de les pancartes desmanegades, però segur que volen dir alguna cosa que ara no comprenem. Què deuen voler significar?

Salutacions a Lluís Tarter, fotògraf extraordinari i crític d'art ocasional.

29.11.06

PROTEGINT ELS CONTENIDORS

Tot procés de canvi és dolorós... alguna cosa està apunt d'emergir de sota terra en alguns carrers i avingudes de Tarragona. Passaran a ser els nostrats contenidors història? Carmen Torres hi diu la seva, ens parla de la campanya proteccionista dels contenidors. La ciutadania: curosa com sempre no ha gosat a saltar la tanca. Gràcies per la col.laboració.
Protegim els contenidors! Davant l'incivisme dels tarragonins que tenen com a objectiu omplir els nostres estimats contenidors amb la seva merda, les autoritats han hagut d'actuar amb contundència i posar una tanca de protecció al seu voltant. Què s'hauran pensat aquests ciutadans?! Av. Ramon i Cajal, dissabte 01:00 h.
Fotos i col.laboració de Carmen Torres.

TSUMANI: DO IT YOURSELF

Realment Tarragona és una ciutat d'artistes. No fa pas massa un grup d'artistes espontanis "do it yourself" van dedicar-se a trepitjar lliurement (rollo Spiderman-Tri) els quadres de l'exposició Tsunami. Van quedar tant impactats que després d'un vino español van arrassar diversos quadres del pindor J.J. White. I això és positiu, no ho dubteu amics, doncs l'exposició -Tsunami- els va fer bullir la sang, van implicar-s'hi emocionalment i van ballar-hi un zapateao. Amics, de ben segur què després devien anar al Camp de l'Art a saludar el pobre Wagner. De fet aquesta implicació ens serà de gran ajuda per tal de promocionar l'art de cara a la candidatura 2016, en la mateixa línia que ja han seguit els arquitectes de l'aparcament Jaume I. En quina ciutat passa que un grup d'artistes espontanis es dediquen a repintar els quadres d'una exposició? En quina ciutat passa que els organitzadors ho potencien? I a més deixen la pintura rollo self service a l'entrada de l'expo? Genial! A Tarragona som únics i podem estar satisfets. Som els millors. Olé!

El show clicant AQUÍ.

Dibuix del NATURAL


L'espai escènic
La platea està formada per aquest banc: un seient estret i llarg, de fusta, amb respatller i on caben algunes persones. En aquest cas el banc es troba en la fase inicial d'un procés natural o històric i un pèl antiquat. Hom podria considerar-lo més vell que la picor. No obstant, la platea continua desenvolupant la seva funció.

L'espectacle
Apareix en escena un mamífer carnívor del subordre dels fissípedes i de la família dels cànids, domesticat des dels temps prehistòrics, d'aspecte, forma i pelatge molt habitual.
L'animalet, més content que un gos amb un os, borda de satisfació. A continuació exerceix actes propis de la seva natura, mira al públic i marxa ràpidament cap al seu bon amo i millor amic.
Restes expel·lides a conseqüència de l'evacuació natural del ventre caní romandran allà, fins i tot, quan el respectable públic hagi abandonat la seva localitat de platea.

28.11.06

Mesures ANTIPILONOFÒBIA

Les autoritats pilonístiques, alertades per les repetides agressions que estan patint els pilons de la ciutat, han decidit prendre mesures excepcionals:
a partir d'ara els pilons estaran encadenats...
Com podeu veure a la foto, encara que aquest piló ja ha rebut la seva pertinent agressió, les cadenes han impedit qualsevol intent de prendre´l, arrencar-lo o directament llençar-lo a la brossa.
De vegades les coses més simples són les més eficients.

27.11.06

LA BARANA AGUANTA

Quan un nou moviment artístic apareix sempre és engrescador seguir-ne les primeres passes. El neomodernisme XXI, propi de Tarragona no se centra en un art estàtic, al contrari: se centra en un art viu amb vocació de servei. En aquest cas tornem a retrobar-nos amb la barana de la capçalera del circ: arquetip del neomodernisme XXI.

Aquest cop serveix de base per a una instal.lació d'art conceptual plenament integrada que convida el passejant (millor dit: la passejant) a dutxar-se abans d'entarr a visitar les restes romanes.
Aquesta peça de l'art contemporani encara aguanta, lliure, sense que ningú hagi aconseguit adreçar-la. Per monts anys!

Postal del SOL



- Hola, tenen habitacions?
- Sí, ja no estan okupades...
- Hola, accepten animals?
- Sí, gats, coloms, ratolins, ...
- Hola, tenen vistes al mar?
- Sí, es veu el mar si s'aconsegueix entrar...

- Hola, tenen aparcament?
- Sí, disposem de zona blava pels nostres clients...
- Hola, estan ben ubikats?
- Sí, okupem una zona privilegiada...
- Hola, tenen futur?
- Sí, un futur incert, llunyà, imprevisible...

26.11.06

A TARRAGONA ISTEM INNOVANT













Una nova modalitat de protecció en cas d'obres s'està experimentant al carrer de López Pelàez a càrrec d'un grup d'artistes. Es tracta senzillament de posar la tanca damunt de la rasa i "pa'lante". És senzill, còmode per a vianants i conductors, i barat doncs hi ha un estalvi del 50% de tancaments.

D'altra banda el grup artístic que durant aquestes setmanes monta les seve instal.lacions també està preparant una "performance" en la què convida tot el veïnat i persones hospitalitzades a la Monegal a una sessió de música house-trance amb "The Piconadora Sound System".

Tot seguit vegem algunes altres obres d'art d'aquest grup artístic de primer ordre:









Fer notar el pas barrat del consultori: un cant a la salut doncs ningú hauria d'estar malalt.

Destacar pel seu impacte visual la combinació de tipus de tanca davant d'una botiga: fet que de ben segur aportarà nos visitants a aquets comerç: és una sort!

Un peu i prou


Aquesta és una estreta panoràmica del carrer Enric Granados, on podem veure les immenses dimensions de la part inferior del tronc d'aquest arbre. Aquest arbre forma un ecosistema propi, amb la seva vegetació privada i les seves bestietes habituals.
La part lateral dreta del carrer (si baixem) respon al que vulgarment coneixem per la vorera, és a dir, la zona destinada al pas de la gent que va a peu. El fet que estigui més alta que la calçada corrobora la seva privilegiada funció... Confirmem, doncs, que estem parlant d'una vorera.
En un rampell de valentia, un vianant inquiet s'ha decidit a passar entre el germà de l'arbre anterior i el quatre-rodes blanc estacionat a la calçada. Mentres es pregunta si a l'altre costat de l'arbre trobarà un caseta de venedors de cupons (lloc n'hi ha, ja sabeu que a Tarragona això sí que ho tenim), s'adona que l'arbre no és un arbre, sinó una barricada natural!!!
Aquest arbre, Llamborda, no el podrien pas encastar a la Rambla, això segur!!!

25.11.06

ARRIBA EL NADAL


Arriba el Nadal, inexorablement. En aquesta primera instantània he volgut mostrar-vos un detall de la il.luminació nadalenca de l'arbre que com cada any és tallat amb una serra mecànica i encastat en un glamourós tub metàl.lic tocant a la font del Centenari. El detall de la il.luminació és molt interessant doncs lliga amb els posts anteriors dedicats a l'arqueologia aèria, en aquest cas -però- efímera. Podeu apreciar també les formoses bombetes vintage, ecològiques com l'arbre mateix.

Tot seguit he volgut mostrar dues fotos fetes amb una setmana de diferència i que ens permeten mostrar la cura amb que es duen a terme els treballs d'encastat de l'arbre (sic). La runa continua a l'espera de ser catalogada i numerada per tal de poder ser emprada novament? O ha quedat com a runa d'autoservei per a que la ciutadania pugui bastir els seus pessebres amb autèntica runa de la Rambla tot emulant la Palestina contemporània?

Partida de Tetris



Aquí tenim un exemple de Tetris en el món real…
Si us fixeu bé, veureu com la pedra blanca protagonista d’aquesta imatge està encaixada entre la paret del Pretori i un mur adjacent. S’escau immediatament la contractació d’un arquitecte econòmicament assequible que clarifiqui quina funció fa la pedra en qüestió i com va anar a parar a aquest lloc. Fa algun tipus de tasca estructural?
No tinc ni la més menor idea, però si us fixeu bé, veureu també que l’encaix no és perfecte, tot deixant un curiosíssim buit a la part inferior. Què es veu al fons del buit, una ampolla de plàstic de les comunitats cristianes primitives?

24.11.06

BRENDT A TARRAGONA


Des de la plaça de Dames i Vells tenim l'oportunitat de divisar una obra d'art gnòstic: El monument a l'energia universal. Art gnòstic, doncs només uns escollits són capaços de penetrar-hi. La nostra vocació de servei ens condueix a desvetllar-ne el secret.
La instal.lació és una al.legoria al món de l'energia i es composa d'una reproducció d'una peça d'arqueologia aèria que parteix una sempre enigmàtia caixa metàl.lica gris, més una peça d'arquitectura efímera que consisteix en un Barril de Brendt carbassa de la casa Gulf .



Potser ffinalment aquest tipus d'art gnòstic arribarà a integrar-se en la ciutat com a mobiliari urbà. En tot cas -modestament- proposo que s'instal.lin bidons de Brendt a mode de pilons, per tal de dotar la Part Alta d'elements d'interès de cara als visitants globals atrets pels vols de baix cost. Així es sentirien com a casa envoltats de marques comercials tant nostrades com la pròpia Gulf. A partit de la qual -segur- trobà la inspiració Richard Lester en la seva "Golfus de Roma".

Aquest post ha estat possible gràcies a la informació rebuda via e-mail per part de Dolors. Agraïts!!!

Fotografies: Josep Maria Pena
Col.laboradora: Dolors Duc de Hoyos

Amor lapidari

1 DIA ES UN SIGLO SIN TI
Reconec que m'encanta aquest poema...
L' amor! Quina sorpresa!
El meu plantejament és el següent:
Què passa si el poeta grafiter no veu més la seva estimada en 20 anys?
Si un dia és un segle pel poeta, un any són 365 segles i 10 anys 3650 segles. Quan el poeta grafiter porti 20 anys sol, deprimit i mirant el mar, llavors tindrà la sensació de portar 7.300 segles. I després de 7.300 segles haurà estat la placa grafitada víctima d'un TsunaMiracle?

23.11.06

Incívic, però educat


Ostra Perlera!!!!!
Aquí cap quatre rodes s'ha encastat amb els pilons...
Aquí ningú s'ha amorrat al piló ....
Aquí no ha vingut en David Copperfield i s'ha posat a fer desaparèixer pilons...
No, aquí no ha passat res de tot això...,
aquí tan sols hi hagut un moviment, un trasllat ...
Aquí els pilons han canviat d'emplaçament...
Aquí, algú dotat d'un peculiar sentit del civisme ha llençat un piló a la paperera.
QUI DEIA QUE NO TENÍEM PAPERERES?
QUI PATEIX PILONOFÒBIA?

22.11.06

LA SORT SURT A L'ENCONTRE

Quan hi ha Mercat -no ens enganyem- la zona s'omple de carteristes i xoriços que es barrejen entre la gent: és la seva feina -la dels xoriços-. Per tal de lluitar contra això els sempre atents cossos policials van unir-se i van instal.lar una munió de casetes de la ONCE en punts estratègics per tal d'intentar -d'incògnit-enganxar els carteristes. Avui formen part del nostrat mobiliari urbà.

Jordi Sanvisens ens ha enviat una interessant reflexió sobre una d'aquestes casetes en concret acompanyada d'unes fotos que no tenen desperdici.

"Un tema que fa anys que vinc veient, i que no pertoca tant de prop a l'ajuntament és la mervellosa caseta dels cecs (ONCE) que hi ha situada al carrer Governador González, just davant d'una porta del Mercat, i davant un xinès i un súper.

Primer de tot: Cal posar aquesta caseta enmig (no a un cantó) d'un carrer tan estret, quan a cada extrem del carrer n'hi ha una altra? Podeu comptar 3 casetes en 20 metres.

Segon: No la podíen posar en un carrer en el que hi passés més gent ja? Punt cèntric de Tarragona on els hi hagi, i davant de tendes concorregudes, on circula gent amb bosses, compres abundants, cotxets, carros de la compra....FATAL!

Tercer: Si et trobes que el pas està bloquejat per la gentada o perquè 2 senyores s'han parat a comprat els "cegos", NO POTS PASSAR per darrere perquè esta ple de CONTENIDORS, tots de color verd plens de caixes de cartró, ideal per reciclar. Com que n'hi ha de cartró.....Clar davant del mercat, quina tonteria posar-ne de blaus OI ? No és un cas tant flagrant con els TSUNAMIRACLES, però aquest porta molt anys, i és un engorro
".
Fotos de Jordi Sanvisens.

TSUNAMiracle


Costa de creure allò que veuen els nostres ulls, però aquí ha passat alguna de ben grossa!!! Això ha estat un TsunaMiracle!!!!
Un TsunaMiracle és un maremot que sorgeix a conseqüència d’un terratrèmol en la superficie marina, l’erupció d’un volcà submergit, un concurs de focs artificials o la variació de la massa oceánica per l’immersió d’un meteorit a la Platja del Miracle. No sabem les causes exactes, però sí els efectes immediats sobre el paisatge: destrucció, caos i disgust dels afeccionats a passejar per la platja.
Com podeu observar en aquestes instantànies, les plaques tectòniques dels bancs de pedra han quedat fetes miques. Tot són dubtes, tot són reflexions:
1. A la naturalesa no li agrada el ciment?
2. No és impressionant el que és capaç de fer una força maremotiana no humana?
3. Com pot ser que les plaques marxin i la sorra no? Estarà la sorra enganxada amb pega?
4. El veritable Miracle d'aquesta platja és que existeixi.


A conseqüència del TsunaMiracle, les peces tectòniques dels bancs de pedra s'han vist arrossegades cap al mar.

Volem saludar especialment a Mª Isabel, passejant sensible de la ciutat, qui ens ha fet arribar aquestes fotos.

21.11.06

Papereres: ÚLTIMES NOTÍCIES

Un conductor anònim va llençar una resta orgànica a la cuneta i es va donar a la fuga. Segons l’equip agrícola-forense, la resta orgànica es tracta d’una poma parcialment mossegada i abandonada a la carretera fa un parell de dies. Els especialistes afirmen que la resta orgànica presenta un inici de putrefacció en una fase poc crítica. Prestigiosos sociòlegs la URB consultats per aquest bloc confirmen la hipòtesi que la volatilització paranormal de papereres a la ciutat està duent els ciutadans a comportaments imprevisibles.

Distingides distincions

PARK
OF THE
YEAR
2006

Reunits en sessió plenària els membres de l’Associació Mundial de Parcs No Temàtics s’acorda donar el Premi Internacional Park of the Year 2006 a aquest espai:

20.11.06

OBSTACLES, O L'ODISEA DE LLENÇAR LA BROSSA



Per tal de potenciar l'exercici físic entre tarragonins i tarragonines ara -mentre esperem els contenidors soterrats- s'està posant de moda el "do it yourself", o sigui "espavil què ve el carril". Aquesta corrent propugna què en anar a llençar la brossa hagis de pujar la tanca protectora amb una ma (recrdem que a l'altra hi portes la brossa) per més tard desfer el camí. Les persones més espavilades envaixen la calçada i entren a la zona de llençament amb el risc de ser aixafats per qualsevol turisme o camió en trànsit pel centre de Tarragona.

La foto és del carrer Pare Palau.

19.11.06

Fer arbres de la llenya caiguda

Arbre Disseny XXI.
Arbre biodissenyat per fer tasques ecosocials de suport a altres arbres tradicionals. Es reconeix per la figura pilonística, la sensació de natura funcional i per la sobrietat presencial. Es tracta d’un arbre de baix cost que retalla considerablement les despeses pròpies del manteniment forestal urbà.

Malgrat tot, s’han trobat ecodiscrepàncies importants. Arbres tradicionals com el de la foto inferior es neguen a conviure amb els arbres Disseny XXI. A més a més s’han trobat autèntiques desercions d'arbres tradicionals, com podeu obervar a la instantània de la dreta.
Avui en dia les relacions entre els arbres estan irrevocablement trencades. Ja s’han detectat petits boscos independents d’arbres Disseny XXI a peculiars zones de la ciutat. Es tem que això esdevingui el principi d’un nou ecosistema social que encengui una incendiària biopolèmica sense retorn.

Bosc d'arbres Disseny XXI