8.11.06

SOFT BASKET A LLUÍS COMPANYS










Qui no ha intentat mai fer bàsquet en una paperera. M'atreveixo més: qui no ha encertat el seu tir...

Ara tenim un nou repte a l'avinguda Lluís Companys. Es tracta d'intentar fer soft bàsquet (bàsquet suau). El soft bàsquet és una modalitat de bàsquet de carrer que te la característica d'intentar fer bàsquet en qualsevol receptacle però de forma molt suau doncs el receptacle (en aquest cas les papereres) pot ensorrar-se al mes lleu moviment. A banda el grau de dificultat de l'avinguda Lluís companys afegeix una innovadora característica: Cal buscar alguna paperera practicable i -especialment els homes- anar "al tanto" a no enganxar-se els baixos en cap de les petites boles que coronen els nombros pals d'antigues papereres d'aquesta via urbana inaugurada recentment.
Aquest post l'hem pogut incloure gràcies a les informacions i imatges gràfiques que ens ha enviat per e-mail una veïna tarragonera2016. Tenim més material que hem rebut per e-mail i l'anirem penjant aquests dies. Només penseu en enviar les fotos amb poc pes. deixant astorats! Gràcies: sou una canya i ens esteu deixant flipats!

30 comentaris:

Anònim ha dit...

Esto lo defino yo con dos palabras:

IM - PREZIONANTE

Endavant amics, aquesta és contundent. L'ajuntament, realment, ha desertat.

Pere Tarter ha dit...

ahir vaig passar pel davant de la zona descrita aquí i vaig quedar parat de veure quina quantitat més enorme de papareres malmeses. Algú de la zona sap dir-me quant temps porteu així?

Anònim ha dit...

no sé de que us queixeu. no volem una ciutat diferent de la resta??? doncs au, un exemple més al que ens està portant el nostre bon amic Nadal

J. Sanvisens ha dit...

Nens, aneu més ràpids que la grua en prendre un cotxe de la Plaça Imperial.
Quin exitàs, passo un dia per Lluís Companys, i a l'altre ja en pengeu les fotos al blog.
Això de les papereres estava clar que havia de sortir en Majúscules!

I espereu-se, que us aniré informant puntualment. Els despropòsits de Tarragona no tenen secrets per mi. Porto 3 anys publicant fotos equivalents al Diari TGN, però aquest blog és la bomba, ni punt de comparació.

Apreteu-los, que els impostos s'ho valen!

Anònim ha dit...

Si aneu al c. Santa Tecla (sota el Consell Comarcal) hi trobareu una magnífica mostra per fer unes bones "Pràctiques sobre cablejat despenjat" (no duia la càmera, cagunlou!).

M.E. ha dit...

Pere, portem així des de poc després de la inauguració no fa masses anys, i els de l'ajuntament són tan lerdos que al nou tram de Rambla ens han instal.lat les mateixes, que de moment aguanten però ja us informaré de la primera en sucumbir. Els hi debien fer un dos por uno...

Pere Tarter ha dit...

ho porteu clar doncs...a partir d'ara si teniu alguna cosa per lleçar espereu arribar a casa

Anònim ha dit...

Dos por uno o igual hi va haver sobre. Aquesta tarda m'he passat per la part baixa de la rambla amb la vostra web impresa i he anat marcant les papereres trencades i veig que us heu deixat de publicar 7 fotos de papereres trencades. Molt bon treball d'investigació. No sereu els mateixos inspectors del mallol que per fer catxondeiu penjeu tot això??? Ehhhhhhh???

De totes formes us felicito.

LAIA

Anònim ha dit...

Dos por uno o igual hi va haver sobre. Aquesta tarda m'he passat per la part baixa de la rambla amb la vostra web impresa i he anat marcant les papereres trencades i veig que us heu deixat de publicar 7 fotos de papereres trencades. Molt bon treball d'investigació. No sereu els mateixos inspectors del mallol que per fer catxondeiu penjeu tot això??? Ehhhhhhh???

De totes formes us felicito.

LAIA

Anònim ha dit...

Es verdad: alguien se acuerda de lo de los detectives que contratava el ayntamiento contra los desperfectos en la ciudad? Pués podrian contratar a los chavales que hace esta web tan instructiva :-)

Pere Tarter ha dit...

El tema de les papereres de la ciutat és preocupant. Haig de reconèixer no m'havia fixat mai tant com en aquest dos dies anteriors.
El primer comment del post ja parla de deserció del consistori. Jo parlo de victòria de l'incivisme.
Aquest model de paperera és xulo, a quin cap entra rebentar-les!
És cert que hi pot haver gent que les ven a pes?

|Sergi| ha dit...

visc, a la zona de lluís companys i el primer cap de setmana després de ficar-es ja n'havien de trencades....
es una vergonya

Anònim ha dit...

Molt bé!

Anònim ha dit...

Qui dissenya aquest tipus de papereres?

Anònim ha dit...

Seriosament, crec què es tracta de robatoris per vendre el metall a pes.

Anònim ha dit...

Akestes imatges descriuen la particularitat d'akestes papereres fetes malbe. konek a un k m'ho sabria respondre
aki tenim l'entrevista del Mr. Potx:
-Hola Mr. Potx
-Hola Pere
-Em podries dir akesta konducta per akestes papereres trencades mr potx?
-la rao es molt sencilla: la questio es k un dia pasava per alli i mentres m'estaba concentrant amb temes que ara no venen al cas, vaig veure un paper al terra, i vaig dir guaita noi quina gent mes pocasolta llensant papers pel terra(no ho diguis Pere però jo cada matí quan paso per alli en llanço el paper del bocata), vaig anar vaig agafar el paper i disposat a llensar-lo a la brosa...
-Contesti mr potx
-Si si em vaig sorpendre no hi havia ni una paperera en peu, pero jo kom k soc tant net, vaig pensar ho deixo al terra i ja passara l'escombriaire a netejar-ho i vaig continuar caminan fins a arribar a casa meva pero de cop i volt la meva veu de la consiencia em deia arregla les paperes arregla les paperes.... al final em vaig cansar tant k vaig descidir arrencarles totes i ala aixi ja tornaran a ficar de mes reforsades pels gamberrots que passin per aqui tal i com vaig a cabar la feina m'en vaig anar cap a caseta a fotre una vacaineta i jo ven tranquilet a casa ven calentor amb la play 2 i arreando
-Gracies Mr. Potx fins aqui en veiem bona nit i garcies per escoltar-nos
Adeu

Pere mallafré ha dit...

Akestes imatges descriuen la particularitat d'akestes papereres fetes malbe. konek a un k m'ho sabria respondre
aki tenim l'entrevista del Mr. Potx:
-Hola Mr. Potx
-Hola Pere
-Em podries dir akesta konducta per akestes papereres trencades mr potx?
-la rao es molt sencilla: la questio es k un dia pasava per alli i mentres m'estaba concentrant amb temes que ara no venen al cas, vaig veure un paper al terra, i vaig dir guaita noi quina gent mes pocasolta llensant papers pel terra(no ho diguis Pere però jo cada matí quan paso per alli en llanço el paper del bocata), vaig anar vaig agafar el paper i disposat a llensar-lo a la brosa...
-Contesti mr potx
-Si si em vaig sorpendre no hi havia ni una paperera en peu, pero jo kom k soc tant net, vaig pensar ho deixo al terra i ja passara l'escombriaire a netejar-ho i vaig continuar caminan fins a arribar a casa meva pero de cop i volt la meva veu de la consiencia em deia arregla les paperes arregla les paperes.... al final em vaig cansar tant k vaig descidir arrencarles totes i ala aixi ja tornaran a ficar de mes reforsades pels gamberrots que passin per aqui tal i com vaig a cabar la feina m'en vaig anar cap a caseta a fotre una vacaineta i jo ven tranquilet a casa ven calentor amb la play 2 i arreando
-Gracies Mr. Potx fins aqui en veiem bona nit i garcies per escoltar-nos
Adeu

Milagritos ha dit...

Ei, la vostra teoria potser és certa però tinc el "pàlpit" que simplement les paperes estan mal dissenyades i sobretot molt mal escollides. És evident que de garrulus n'hi ha i molts, però si us fixeu al passar per L.Companys veureu que en les "4" que queden en peu, els dos punts de subjecció són totalment insuficients.

Milagritos ha dit...

Proposo busquem les 7 diferències entre Lluís Companys i F.Macià per exemple...

Anònim ha dit...

És patètic que al noste ajuntament no hi hagi ningú capaç d'escollir amb seny els dissenys i el material tant del mobiliari urbà com dels diferents tipus de ferm i enllumenat. Patètic. Us enrrecordeu de les rajoles de la rambla nova totes trencades? Això de les papereres no te nom. O potser el nom es diu 3% d'intel.ligència.

Milagritos: trobes diferències o què?

LAIA

Anònim ha dit...

és l'hòstia açò... com sou els de tarragona. m'agrada el vostre sentit de l'humor.

ximo de valència

Pere ha dit...

pq no demanem a la Fiscalia Anticorrupció que té un cap de setmana pagat a tarragona per cortesia de l´Ajuntament de Tarragona???

Anònim ha dit...

Segur que amb el mobiliari urbà de lluís companys hd eu haver alguna que altre mafieta

Anònim ha dit...

Presidents del Parlament

Lluís Companys i Jover
(1932 - 1933)

Va néixer, fill d’una família benestant, al Tarròs, a la comarca de l’Urgell, l’any 1882. Traslladat ben jove a Barcelona, hi estudià dret a la Universitat i hi fundà, l’any 1900, l’Associació Escolar Republicana ensems que començà a militar en la Unió Republicana. Així mateix, col·laborà activament amb les Joventuts de la Unió Federal Nacionalista Republicana, de les quals l’any 1910 fou president de la secció política. L’any 1912 esdevingué redactor en cap de La Barricada, setmanari del Bloc Autonomista Català.
Col·laborà estretament amb Josep Zulueta, Laureà Miró i Trepat i Eusebi Corominas a La Publicidad. Formà, així mateix, pinya amb Albert Bastardas i Francesc Layret, amb el qual, pel setembre del 1912, sostingué una polèmica sobre el reformisme polític a partir dels articles que aquest escriví a El Poble Català.
Fou candidat a les eleccions municipals del 1913, que perdé, la qual cosa causà la crisi del reformisme i provocà que Companys es retirés de La Publicidad, que deixà d’ésser l’òrgan oficial del reformisme polític.
A partir d’aquell moment, Lluís Companys, que començà a militar en la Joventut Republicana de Lleida, participà, conjuntament amb Layret, Marcel·lí Domingo i Mestres, entre altres, en el míting del setembre, el qual menà a celebrar l’assemblea de l’abril del 1917, que constituí el Partit Republicà Català. Aquest mateix any, col·laborà també en La Lucha, òrgan del nou partit en representació del qual fou elegit Regidor de l’Ajuntament de Barcelona. Des d’aquest càrrec, formà part de la comissió que el 1919 mirà d’obtenir del govern una intervenció positiva respecte als conflictes d’obrers. L’any 1920, conjuntament amb Francesc Layret, exercí d’advocat laborista en defensa de militants sindicalistes, tasca que hagué de deixar per tal com fou detingut amb Salvador Seguí, Martí Barrera i Josep Viladiu i deportat al castell de la Mola, de Maó. El desembre del mateix any, Lluís Companys fou elegit Diputat per Sabadell en representació del Partit Republicà Català, per la qual cosa hagué d’ésser posat en llibertat. Ocupà l’escó de Francesc Layret, que havia estat assassinat just quan es disposava a defensar Companys per treure’l del presidi.
Pel febrer del 1921 participà activament en el debat sobre el terrorisme barceloní contra el governador Martínez Anido. Així mateix, aquest any fou un dels fundadors de la Unió de Rabassaires i Altres Conreadors del Camp de Catalunya i dirigí La Terra que era l’òrgan de la Unió. Participà en la campanya de propaganda que aquesta organitzà, la qual menà a la gran assemblea del 1923, en què Companys es pronuncià contra el projecte elaborat per l’oficina jurídica de la Mancomunitat de Catalunya, fet que li comportà el suport de la Unió a la seva candidatura, i la victòria en les eleccions del 1923. L’any 1925, durant la dictadura, actuà com a advocat assessor de la Unió de Rabassaires, i, des del 1928, formà part dels comitès dels partits catalans que dirigiren l’oposició política.
Per l’octubre del 1930 fou de nou empresonat; participà, el mes següent, en el Comitè Revolucionari de Catalunya, del qual signà el document. Aquesta acció li comportà que s’hagués d’amagar. El mateix any formà part del comitè d’enllaç dels tres partits republicans catalans al marge de l’Estat Català i del grup de L’Opinió.
Pel març del 1931 participà en la Conferència d’Esquerres, a partir de la qual es formà Esquerra Republicana de Catalunya.
Va ésser elegit, el 12 d’abril de 1931, Regidor de l’Ajuntament de Barcelona i, a mig matí del dia 14, entrà, acompanyat d’Amadeu Aragay, Lluhí i Vallèscà i d’altres a la Casa de la Ciutat, de la qual destituí l’Alcalde accidental, Antoni Martínez i Domingo, prengué possessió de l’alcaldia i, des del balcó, proclamà la República de Catalunya. Tot seguit, expulsà del Govern civil el radical Emiliano Iglesias i fou nomenat Governador civil de Barcelona, càrrec que exercí des del 16 d’abril fins al mes de maig, en què fou substituït per Carles Esplà; va ésser nomenat cap de la minoria d’Esquerra Republicana i dirigí La Humanitat, òrgan del partit.
Pel juny del 1931 va ésser elegit Diputat a Corts per la província de Barcelona i tot seguit membre de la Diputació Provisional de la Generalitat per Sabadell; intervingué activament en les discussions, pel setembre del 1931, del projecte de constitució de la República Espanyola; votà a favor del vot femení, per l’octubre del 1931; va esdevenir, el gener del 1932, Vicepresident de l’Assemblea de la Generalitat i President provisional, en substitució de Jaume Carner.
Així mateix, pel novembre del 1932 fou elegit Diputat al Parlament de Catalunya, i, el 6 i 13 de desembre de 1932, primer President del Parlament.
Un cop hagué dimitit el càrrec de President del Parlament de Catalunya, fou, des del juny del 1933 al novembre del mateix any, Ministre de Marina. Així mateix, aquest mes de juny va ésser elegit membre de l’Executiu d’Esquerra Republicana arran del Segon Congrés Nacional ordinari.
En les eleccions legislatives del novembre del 1933 va ésser elegit també Diputat per la ciutat de Barcelona. Després de mort Francesc Macià, el Parlament de Catalunya elegí Lluís Companys com a President de la Generalitat, càrrec que ocupà, a partir de l’1 de gener de 1934, després d’una votació al Parlament, el resultat de la qual fou: 56 vots a favor, 6 en blanc i l’abstenció de la Lliga Catalana.
El mateix mes de gener formà el primer govern, de concentració --com la majoria dels que nomenà--, amb membres d’Estat Català, Acció Catalana Republicana i el grup de l’Opinió, juntament amb Unió Socialista de Catalunya i Esquerra Republicana.
Pel juny del 1934 presentà la Llei de Contractes de Conreu. Malgrat que durant els següents mesos patí cada cop més les tensions entre Estat Català i Aliança Obrera, el nacionalisme de Companys s’afermà més i més, la qual cosa el menà a proclamar l’Estat Català dins la República Federal Espanyola i a viure directament els fets del Sis d’Octubre, arran dels quals va ésser condemnat a trenta anys de reclusió major pel Govern radical-cedista de la República Espanyola, pena que complí al penal d’El Puerto de Santa Maria, a Cadis, fins al febrer del 1936, en què va ésser alliberat gràcies a la victòria del Front Popular.
Tot seguit fou elegit Diputat pel Front d’Esquerres de Catalunya i tornà a presidir la Generalitat.
Arran dels esdeveniments del juliol del 1936, es traslladà al despatx del Cap de Serveis de Policia de Catalunya i treballà activament en la resistència de Barcelona. Assolí, durant tota la Guerra Civil, llevat dels primers moments, de mantenir l’equilibri de les forces polítiques catalanes, mitjançant governs de concentració, equilibri que culminà amb un govern d’unitat popular, pel setembre del 1936, encapçalat per Josep Tarradellas, a qui nomenà Conseller Primer de la Generalitat fins al maig del 1937, en què Companys tornà a assumir la direcció del Govern de Catalunya.
Quan, el gener del 1939, les tropes franquistes estaven a punt d’entrar a Barcelona, s’exilià a França. Fou fet pres a Labaule (Bretanya) per la policia secreta alemanya i, a requesta del General Franco, el govern de Hitler en concedí l’extradició.
Després d’un consell de guerra sumaríssim, va ésser afusellat el 15 d’octubre de 1940 al castell de Montjuïc.

Anònim ha dit...

pobre President, si vingués per Tarragona, des del balcó de l'Ajuntament pronunciaria:

" estimaaaat poble catalaaaa, torneeeeeu les paperereeeeeees als ciutadaaaans de tarragona"

i la gent l'aclamaria "OOOEEEEEE!!!!"

JOAN JORDI ha dit...

Si algú creu que tenim paperera i llavors tira un paper, el paper anira al terra.

mr.poch ha dit...

ola soc mr.poch penso que aquest tal pere mallafre despense de aburrirse a casa seva va pensa fare una entrevista falsa a mr.poch de el qual tinc enveja i penso que es el millor i ja que jo e fet malve les papeleres aprofitare per caregar-li el mort a sobre.estimat pere mallafre tagrairia que paresis de molestar a a la gent que es bona persona i deixarla en pau que lenveja es molt dolenta. perdoni per les faltes pere tarter. ATENTAMENT:MR.POCH

M.E. ha dit...

Jo crec que a F. Maicià, encara hi ha papereres perquè pràcticament ningú passa per la "rambla"... És molt maco tenir una rambla grandissima encara que no hi passi ni déu...

Anònim ha dit...

Amics: curiosament avui surt una notícia al diari de tarragona sobre aquestes papereres. Molt bé, a veure si les arreglen. :-))

veïna tarragonera ha dit...

SORPRENENT!!!!!!!!!!!!!!!!
Per fi els que manen s'han adonat que les papereres no xutaven i les estan substituint!!!!!!!! Esperem que el nou model resulti més...