22.2.09

A COPS D'ESCOMBRA

Mani qui mani, mana Focsa. Els nostres sempre atents governants, siguin del partit que siguin, procuren que el populatxo no ocupi el carrer i se'n torni prest a casa a mirar teleporqueria. Gairebé a hòsties finalitza doncs la rua de Carnestoltes: una mentideta més durant la qual els nostres governants ens fan creure que el carrer és nostre, per tot seguit fer-nos veure que és d'ells: dels aspiradors de confeti.






21.2.09

NO ÉS ORXATA: ÉS SANG

Els buscadors d'objectes curiosos ho tenen interessant si s'especialitzen pel vidre, pels fragments de vidre.
El parc de les Tres Granotes en va "a tope", de vidre. Així els xiquets i xiquetes podran veure com no és orxata, sinó sang el que córre per les seves venes.

20.2.09

ENCADENATS

Els clàssics gronxadors cada cop són més rars als cada cop més rars parcs del nucli urbà. Això sí, al parc del Francoli n'hi ha per donar i per vendre.
És curiós el model de la foto, amb una cadena que uneix les dues cadenes del gronxador.

19.2.09

JARDÍ ROMÀ

El jardí romà és bonic, bonic... i ens mostra també com d'avançats eren els romans a nivell de tanques de contenció.

VIDRE/ VIDRIO

Tornen les col·laboracions! Aquí teniu el missatge acabat d'arribar del nostre col·laborador Anònim Malparit, que feia dies que no ens escrivia... Caldrà animar el personal a no llençar la brossa als soterrats? O a llençar-la sense separar?

Aquí teniu una bonica mostra de la política lingüística municipal: per si no queda prou clar en català i amb les fotos de tot el que es pot llençar a cada contenidor, també ho posen en castellà: perquè els qui som bilingües puguem practicar idiomes, i aquells que amb el seu monolingüisme castellà ja en tenen prou no calgui que aprenguin mai català. I que no em vinguin amb la tabarra que Catalunya és bilingüe i que el castellà es tan llengua pròpia com el català: es pensen que a base de repetir-ho mil vegades ens ho acabarem creient (a què em sona aquest principi propagandista?).
I què diu el reglament d'ús lingüístic del català que té aprovat l'Ajuntament des de fa molts anys? Doncs a l'article 13 diu: "La retolació pública de tota mena ha de ser feta en català"; i el 15.1: "Els llibres, les revistes i, en general, tots els cartells i publicacions que editi l'Ajuntament de Tarragona, com també els missatges que s'emetin a través dels mitjans de comunicació, s'han de fer en català, llevat dels específicament destinats a la promoció fora de l'àmbit lingüístic català, que es poden fer en la llengua dels destinataris." I segur que hi ha més articles aplicables al cas, però cap que digui que l'Ajuntament hagi de fer, als carrers de Tarragona, les coses en català i castellà alhora. Adjunto fotos fetes a un cèntric carrer tarragoní aquesta setmana.

18.2.09

LA TAPA, QUE NO "DE TAPES"

Entre els vestigis arqueològics presents a les cantades Muralles de Tarragona hi trobem també restes de l'època contemporània.
Avui destaquem aquesta tapa amb una mena d'escut municipal, que no l'infumable logo.
La plaqueta de marres fa les delícies dels turistes nipons, doncs llegides les lletres de dreta a esquerra i de dalt a baix s'assemblen a una popular dita japonesa que traduida a la llengua de Pere Joan Barceló diu: "Qui no vulgui pols que no vagi a l'era".

17.2.09

INCINERA, QUÈ NO ÉS POC

Les temperatures baixen... i per fer front a la crisi hi ha qui s'ha inventat una nova font de negoci: els contenidors autoincinerables escalfadors de motoristes.
Llàstima que l'amo d'aquesta ha sortit més escalfat del compte... doncs va aparcar apropet d'un contenidor autoincinerable.

15.2.09

LA "BRUJA LOLA"?

Tothom qui ho desitgi pot acudir a la cartellera municipal instal·lada a la Via Augusta a consultar les darreres novetats en matèria d'això... d'informació municipal.

I de tant en tant de concursos televisius.

Potser ben aviat la mateixa "bruja Lola" s'anunciï en aquestes sempre cuidades cartelleres municipals.

14.2.09

EL DIA DE LA BÈSTIA

Ho especula amb una inminent visita a Tarragona de l'admirat director Alex de la Iglesia.

És per això que alguns ciutadans ja han començat a guarnir la ciutat?

Dedico aquest post a Alex de la Iglesia. I Tant!

13.2.09

ROLEX?

Algun cop m'he preguntat si la maquinària d'aquest rellotge és de la casa Rolex.

M'agrada aquest rellotge, símbol de què a tarragona el temps no passa en va.

12.2.09

MURALLA, MURALLETA

A voltes la mirada ens enganya... i veiem nous murs, noves muralles, on només hi ha camins, dreceres i escales.

11.2.09

TETANUS

La pintura se'n va, surt el rovell... cada cop més.

Potser per això properament entre els nens i nenes més petits les nostres autoritats repartiran de forma gratuïta 1.000 vacunes del tetanus, doncs fets els números surt més econòmic que no pas contractar pintors, comprar pintura i vigilar que no pintin sobre les sempre formoses flors.

10.2.09

LA CACA I LA LLUNA

Ni els artilugis més sofisticats de l'època Mallol, avui transfugats i per tant actius, són suficients per tal d'impedir les cagarades de colom damunt el sofert fanal, fanal que incompleix de forma flagrant la normativa de contaminació lumínica.
Però... què hi ha més bell, més sexy... que no una, sinó desenes d'hombres de cagarades projectades damunt la lluna?






9.2.09

LLOBA CAPITOLINA

Ara no ho recordo: Han fructificat les investigacions de les llumbreres locals per recuperar els lladregots dels fills adoptius de la lloba capitolina?
Potser caldrà instal·lar un radar a les muralles?

8.2.09

EL GRAN GERMÀ T'ESTIMA

El gran germà t'estima, és per això que diuen les males llengues què properament l'àrea de nosequè farà arribar a cada tarragoní un CD-rom interactiu que a banda de lloar el que calgui lloar inclourà una selecció de les imatges gravades per les nostres sempre admirades autoritats.
O sigui... vigileu quan sortiu de la dutxa, no sigui cas que es converteixi en el mega-hit del voyeurisme municipal.
Sort que el gran germà ens estima, i vetlla sempre per naltrus... nit i dia!

7.2.09

RESISTÈNCIA

Si resistir és vèncer... la paperera, de l'època Recasens ha resistit.

No podem dir el mateix de la pintura.

6.2.09

QUE EXIGENT

Les nostres sempre atentes autoritats, ara que la projectada visita d'Al Gore a Tarragona està en stand by, han ideat un nou sistema per mostrar Tarragona al món com una ciutat sosteniblement verda i ecològica.

I alguns voluntaris, o voluntàries, ja s'han avançat i han començat a abocar pots de pintura de color verd pels nostres carrers.

Que exigent que ve la primavera!