AIGUA DE GORRA

Per sort, aquesta font està protegida del sol.
Diuen, que fins i tot té l'aigua més fresqueta.
Aigua de gorra patrocinada per la Caixa, ... ui, quina por, amb els temps que corren...!

SENSE PARC?

Qualsevol petit sacrifici, si és per un futur millor diuen que és benvingut.

FORATS, JARDINS I CARTELLERES

Josep Maria Yago, gran amic del nostre bloc, ens fa het arribar una triple col.laboració on vol posar de manifest que passen els anys, però no els forats, els jardins japonesos i les cartelleres informatives.

Us envio algunes imatges que no han canviat des de l'any passat
- En unes podem veure el forat que hi ha a l'aturador de la parada del bus que hi ha just davant de la Casa de la Festa. Com que fa temps que hi és suposo que deu significar que cap regidor hi va en bus, no?

- Una altra imatge és de les basses que hi ha damunt el Parc de les Granotes. El disseny recorda els jardins d'arena japonesos; recorda perquè en aquests no hi ha ni aigua ni arena, tan sols merda.

- La darrera és de la cartellera informativa que hi ha al costat del Parc de la Reconciliació (?). Suposem que les cartelleres ja no depenen de Relacions Ciutadanes sinó del Museu d'Història, car en aquesta hi podem veure la relíquia del concurs de castells de foc de l'any passat.


Entenem que les tres coses estan plenament acceptades i integrades en la vida ciutadana...

HOMENATGE A LA RAJOLA FOSCA DE TARRAGONA

Pelsigades, esmicolades, tretes, posades, tornades a treure, aixafades i embrutades, per damunt de tot embrutades... i regades de tant en tant.

Finalment, però, podem homenatjar-les al Jardí de la Reconciliació, en un senzill momumentet que dignifica la soferta rajola fosca tarragonina; aquest element del nostre paisatge urbà tant i tant vilipendiat a diari.

SUPERSIZE, VAM DIR SUPERSIZE

És un plaer veure com de tant en tant els posts publicats en aquest blog són realment profètics. Compareu sinó el post d'avui amb aquest del passat mes de maig dedicat a les clàssiques i pràcticament extinguides papereres superzize, de l'època Recasens.

Canvien els temps, però les solucions que aporten fan que tot continui igual. Heu comparat la capacitat de les papereres?

És bàsic per a la nostra supervoivència que nosaltres mateixos siguem capaços de gestionar la nostra pròpia merda, i està clar que ja no ens serveixen papereres ni papereretes. Calen uns contenidors soterrats gegants que siguin digne de poder-nos hi reconciliar sense que s'omplin a vessar de sostenibl porqueria.

Post dedicat a Lluís M. Xirinacs, amb carinyo.

PATRIMONI DE LA BIOSFERA HUMANA

Dilluns passat presenciàvem impertèrrits els nauseabunds efectes que les entranyes de la terra poden exercir sobre un WC públic del Jardí de la Reconciliació.
Aquest jardí ajuda al ciutadà comú a reconciliar-se amb un mateix i amb la naturalesa que l'envolta...

Per aquest motiu, tarragona2016.blogspot demana que aquest espai es converteixi en PATRIMONI MUNDIAL DE LA BIOSFERA HUMANA, no només per les seves reconegudes entranyes, sinó també per la riquesa dels seus aiguamolls, on peixos vermells, plàstics blancs i aigües verdoses conviuen harmoniosament formant un ecosistema únic.

(Per cert, la paraula Jardí em sembla un pèl agosarada per aquesta zona ara ja protegida)

HISTÒRIA SENSE ENTRANYES

(Per primer cop en aquest bloc ciutadà ens veiem obligats a disculpar-nos per les imatges que esteu a punt de veure)

La història comença aquest mateix diumenge. L'intrèpid caça-instantànies ciutadà arriba a un bonic parc, el jardí de la Reconciliació. Allà es troba amb un WC públic, la porta del qual és oberta...

El fotògraf-investigador s'apropa sigilosament a l'objectiu. Una primera flaire penetrant arriba sospitosament al seu nas...

Poc a poc les aromes es fan més asfixiants...

Aquesta és la història d'un jardí entranyable que et transporta a les entranyes de la mare terra.

PAPERERES SUPERSIZE

Les ja clàssiques papereres grogues -pràcticament en perill d'extinció- són unes supervivents. Aquí podem gaudir de dos bells exemplars que encara avui contiuen donant servei.

Qui no dóna servei són els encarregats de buidar-les de forma periòdica, doncs -tot cal dir-ho- estan enfeinats recollint els trossos de vidre i xeringues que sovint es troben per aquesta zona. I és que aquest tipus de material no és apte per a xiquets de zero a tres anys.