No és que tingui una especial predilecció pels contenidors, però és que aquests són ben bé sota de casa meva, al carrer
Smith, i és clar, sense sortir de casa…
Fixeu-vos bé en la genial distribució:
el contenidor groc ocupa plaça en zona blava (sense pagar, of course);
el contenidor verd juga de “mig destorb” de cara els possibles vianants del pas de zebra i els usuaris de la zona blava;
mentrestant, el contenidor gris, situat al bell mig de la zona destinada als de la seva classe, ocupa doble plaça, ferm, amb autoritat, impedint la competència d’altres contenidors.
Amb tot aquest guirigall, el pobre contenidor
blau, que té tots els drets, es veu apartat de la zona de feina. Sense poder fer treball d’equip, el contenidor blau s’ho mira, trist i amb cara de no entendre res, doncs ell també ocupa plaça en zona blava com tot contenidor de categoria, i en canvi se l’ignora. Un cas claríssim de “
mobbing”.
Em plantejo tres preguntes:
1/. Es tracta d’una nova distribució estratègica basada en joc dels escacs?
2/. Quina és la ment privilegiada que decideix on “juga” cadascun?
3/. Què en deuen pensar els seus col·legues del CUL (Contenidors Units Locals, © by Pere Tarter) d’aquesta estratègia?
Qualsevol aclariment sobre el tema serà d’agrair.
Text i Fotos: Albert Saludes
"Sembla que amb les properes eleccions a la vista, això de posar la ciutat en condicions s'ho han pres seriosament, els de l'Ajuntament. Si més no, aquí tenin una mostra del carrer de Smith, on tota una brigada (de 8 obrers) s'erforça per a deixar la vorera com si fos nova. Be, tota, tota la brigada... doncs... no. Però mentre el que porta el martell percutor hi posa ganes, tots els del voltant (6 en total) s'hi fixen moltíssim. Fins i tot, n'hi ha un (el que fa 7) que en pren nota. No fos cas que a l'arribar a l'oficina se li hagués oblidat tots els qui tant meritòriament hi han col·laborat."
Igual que existeix allò del "saber estar en el lloc oportú en el moment adequat", sembla que també es pot donar el contrari. A les fotos es pot veure un "conflicte" en l'ocupació de l'espai; ni els contenidors albergaven les deixalles ni els responsables de FCC (els de la furgoneta) hi van posar cap interès en complir (o fer complir) el flamant slogan que s’hi pot llegir;
Com a visitant del vostre blog, em permeto el luxe d'enviar unes fotos del que seria el carrer més innovador de Tarragona: el carrer Smith. És un carrer capdavanter en les noves tendències, en aquest cas, el "tending". El carrer dedicat a Juan Smith s'ha avançat al Borne barceloní, a Brookling i a Camden, per mostrar l'art d'estendre roba.
Malauradament, no té res d’estrany que un humil contenidor sigui incinerat sense motius. Corre molt de brètol amb poca feina i l’enteniment sota mínims, que, amparat en la foscor i l’anonimat trencat només pels quatre col.legues que li riuen les gràcies, es dediquen a aquesta mena d’heroïcitats. Però, en aquest cas, aquest contenidor (Smith/Jaume I) ja havia tingut el seu minut de glòria en aquestes mateixes pàgines quan se’l va “denunciar” per okupar plaça d’aparcament en zona blava sense pagar. 
No és que tingui una especial predilecció pels contenidors, però és que aquests són ben bé sota de casa meva, al carrer Smith, i és clar, sense sortir de casa…
