 |
| La tardor fa de les seves, com és natural |
| Realment en aquesta ciutat nostra hi passen coses, coses que no sempre ens permeten veure-les venir, veure el futur amb la suficient clarividència per poder-lo fer nostre. Les fulles de la tardor en són un exemple, sublim. Aquí les podem veure a sobre d'un auto a l'avinguda de sant Antoni M Claret, ben apropet de les ofcines del Servei d'Ocupació, que constaten dia si dia també com la tardor també està arribant a la nostra manera de viure. |
La mànega de color verd està preparada ja pel transvassament d'aigua de Tarragona a Barcelona?
Dins la ciutat existeix també la no-ciutat, aquell indret ferésteg, on la llei de la zona blava no hi arriba... i on la merda s'hi acumula, a voltes.
De fet sempre és interessant conservar la memòria de les coses.
Georgie Dann cantava a tort i a dret aquella cançó del xiringuito... I ben aviat les futures generacions seran Georgie Dann doncs vista la impossibilitat de trobar vivendes àmplies i diàfanes (o petites i fosques) cada cop més hi ha personal que monta la sala d'estar-xiringuito a la fresca.
