
No és que tingui una especial predilecció pels contenidors, però és que aquests són ben bé sota de casa meva, al carrer
Smith, i és clar, sense sortir de casa…
Fixeu-vos bé en la genial distribució:
el contenidor groc ocupa plaça en zona blava (sense pagar, of course);
el contenidor verd juga de “mig destorb” de cara els possibles vianants del pas de zebra i els usuaris de la zona blava;
mentrestant, el contenidor gris, situat al bell mig de la zona destinada als de la seva classe, ocupa doble plaça, ferm, amb autoritat, impedint la competència d’altres contenidors.
Amb tot aquest guirigall, el pobre contenidor
blau, que té tots els drets, es veu apartat de la zona de feina. Sense poder fer treball d’equip, el contenidor blau s’ho mira, trist i amb cara de no entendre res, doncs ell també ocupa plaça en zona blava com tot contenidor de categoria, i en canvi se l’ignora. Un cas claríssim de “
mobbing”.

Em plantejo tres preguntes:
1/. Es tracta d’una nova distribució estratègica basada en joc dels escacs?
2/. Quina és la ment privilegiada que decideix on “juga” cadascun?
3/. Què en deuen pensar els seus col·legues del CUL (Contenidors Units Locals, © by Pere Tarter) d’aquesta estratègia?
Qualsevol aclariment sobre el tema serà d’agrair.
Text i Fotos: Albert Saludes