Els coloms de la plaça imperial es dediquen a la distribució d'elaborats pastissos de cagarada, cuinats i precuinats, realitzats de forma artesanal i amb una qualitat insuperable, que es reflecteix en la bona presentació.
Avui(*) he anat a la terrassa que hi ha sobre l'aparcament de la Pedrera a fer fotos de la posta de sol amb un nano de 8 anys. Li deia: "Ull! que per ací un nen va caure" quan, de cop, ens hem trobat això
"No us refieu pas, de les petites bestioles. Tenen una força descomunal, i quan s'enfaden, son capaçes de qualsevol cosa. Si no us ho creieu, mireu com va deixar la pilona aquest gosset, després de molt esperar la seva mestressa."
Sovint el paisatge urbà canvia, com la vida, i darrere d'una cosa se n'hi amaguem dos, tres, quatre... fins-i-tot una colla de telèfons on trucar.
Les esplèndides vistes des del club de Tir al Plat de Tarragona ens brinden la millor postal per promocionar la ciutat com a capital cultural i esportiva d'Europa. Els hi robarem el cor.
Les banderes negres cada cop estan més de moda, especialment al mar.
La desaparició de milions de bancs i seients públics sense deixar rastre no afecta tan sòls als EUA (Estats Units d’Amèrica) sinó que és un fenomen generalitzat a quasi tot el món. A Vella-Nova Zelanda començà a detectar-se l’hivern de 2000 – 2001. De llavors ençà han desaparegut milers i milers de bancs i seients arreu. Els laboratoris europeus que investiguen aquest enigma no es posen d’acord sobre les causes d’aquest preocupant fenomen. Encara no se sap si es tracta o no d’una malaltia, i potser és més correcte anomenar-la síndrome a aquesta massiva desaparició de bancs i seients a tot el planeta. A manca de certeses la població de la Part Alta de Tarragona mira amb por i recel la desaparició enigmàtica del banc de la Plaça dels Sedassos. Com en la resta de casos a nivell mundial, tampoc es coneixen les seves causes, a pesar de que científics de tot el món porten anys investigant-les. A manca de certeses, s’estan barallant varies hipòtesis, una d'elles és que l'ajuntafems te quelcom a veure. 
Sempre vetllant pel turista les nostres autoritats proposen un petit joc als guiris que ens visiten. És el Joc del 2016!!
Aquetes són les vistes a les voltes del Circ des del carrer 
Trinquet Vell, a la Part Alta.
Experts de la Univeritat de New York han rebut l'alcalde de la ciutat i el seu sèquit per tal de tractar el problema de la degradació de la pedra provocada per les culturals cagarades de colom catedralícies. 
En aquest post núm. 1550 volem parlar-vos d'idiomes, de les persones que estudien idiomes i fan servir la ciutat com a llibreta d'apunts oberta al món. Els verbs, per posar un exemple...
Els governs passen, els alcaldes es renoven... però la cartellera continua com sempre, informant el personal.
Les nostres sempre atentes autoritats se n'encuiden de què no ens taquem la roba en seure pel carrer.
Per Santa Tecla, a voltes, les esperes les suporta tota una ciutat.
Al final hem pogut descobrir per a què servien aquestes pedretes encolades a la soca dels arbres: Per foragitar els arbres i embellir la via pública!
De fet les papereres fan una doble funció:
Los cines Lauren del Parc Central cerrarán el próximo 1 de noviembre. 
No deixarem passar tan senyalada data com la diada de la nostra patrona Santa Tecla sense fer una reflexió a cau d'orella: què té la Víbria que aixeca tanta passió?
Aquí va una nova i agosarada col·laboració de Jordi Sanvisens, en aquest blog no ens agrada entrar en temes personals, ara bé en tractar-se aquest d'un post simpàtic sobre un popular personatge públic hem decidit publicar-lo. De bon rollo!
Segueixen tremolant a Reus davant l'aclaparador modernisme tarragoní. No només estem a l'avantguarda en fanals, faroles i halògens, sinó que les decorem al més pur estil gaudinià. Per cert, el toc local té forma de cor, el símbol de l'amor.
Travessar la via del tren és fàcil si trobes un pas. Això sí, ha de ser 
un pas sense nivell.
