Per tal d'evitar la pols als nostres carrers acabats d'asfaltar s'està provant un revolucionari element: el ciment transpirable aplicat.
Aquest mes sembla que el pot de pintura què està en oferta és el blanc.
Acabem de rebre una nova col.laboració de Jordi Sanvisens. Caldria valorar si el semàfor és una al.legoria contra la tortura? Recordeu la pel.lícula de "La cabina"? Això és el que en pensa el nostre col.laboracor més antic: Fa ja unes setmanes vaig veure, circulant per la Carretera de València (N-340) en sentit a Bonavista, en un carrer que entra cap a Torreforta, una cabina de telèfon mig abandonada i torçada perque les arrels d'un arbre han aixecat tot el terra, les rajoles, i fins i tot la cabina.
En aquesta campanya electoral un dels partits continua amb la seva particular manera de potenciar l'estalvi energètic a la nit tarragonina. El tema consisteix en encendre les banderoles i així la llum del foc il.lumina els carrers i no cal gastar electricitat, ni gas...
Diuen els experts què menjar un parell de nous cada dia va tant bé per al cervell. Per tal de facilitat les coses les nostres autoritats han dissenyat el piló trencanous. El tema és senzill: s'agafa la nou, es fot sota el piló i se salta a sobre sense deixar anar tot el pes del cos amb força: suaument.
El patrimoni arqueològic tampoc escapa a les mirades dels crítics d'art. Properament es realitzarà una trobada d'estudiosos i estudioses de les arts plàstiques per tal de determinar si aquesta petita peça és d'època romana o bé és una fidel imitació feta per un vil trinxerarire.
Després de la liberalització del sector de la telefonía ara les empreses han arribar a una nova modalitat de servei: El Wirewith, que s'experimenta per primer cop a Tarragona. Es tracta d'una sèrie de punts distribuïts per la ciutat en els quals l'usuari o usuària d'internet pot connectar el seu ordinador portàtil a la xarxa amb un senzill cable. Les persones que no disposen d' ordinador poden beneficiar-se d'aquests punts Wirewith doncs hi poden connectar e seu telèfon amb fils.
Aquí podeu visiualitzar una bella mostra de com el líquid de color groc actúa amb una intensitat similar a la de la pluja àcida.
Per als vianants despistats sempre és inetressant que el missatge els hi sigui ben proper, així no han d'aixecar la vista del terra.
Entenc que un d'aquests estris estigui xafat, però com s'ho va fer l'altre per caure de la mateixa manera?
La manca de civisme s’està extenent fins i tot en sectors fins ara considerats dignes i seriosos. Em refereixo al gremi pescador. Aquells pescadors tant valents que, en altres temps i amb mitjans més aviat minsos anaven a la mar i treballaven de sol a sol, ja no són el mateix. Ara, surten de nit, prenen copes i aparquen allà on els surt de… la disco, amb els corresponents problemes a l’hora de tornar a casa, de matinada i amb “sobrecàrrega etílica”.
Pregunta el nostre col.laborador i amic veneçolà Roberto S, Resposta: Ni idea.
De ben segur en Cassen hagués estat ben orgullós si en vida hagués sabut que la seva ciutat li dedicaría un carrer amb tant de sentit de l'humor: El carrer Cassencast. Penso que si mai organitzem un recull de les millors fotos aquesta s'hi mereixería un lloc destacat. Ens la fa arribar en Manel Nadal, juntament amb un comentari que no te cap mena de desperdici i que reproduïm en la seva totalitat:
T'adjunto una placa de carrer dedicada un fill de la nostra ciutat. CASSEN. Actor còmic que des de Tarragona conquerí una parcela de l'humor espanyol ja fa uns anys. 
El que finalment algú va gravar a la placa no coincideix amb el que estava proposat, però és més fàcil col.locar el nyap que fer la placa en condicions.
Angel Lampreave ens fa arribar una fotografia ben original, ben actual... A més ens l'acompanya d'unes amables paraules, què més podem demanar?
La sobrepoblació, el disseny de les modernes urbs, l'especulació del terreny i la tendència a viure sota els costums tribals, (veure foto # 1) fa que cada cop més, visquem més a tocar amb els nostres veïns. De vegades, fins i tot, perdem gran part de la nostra intimitat a canvi de gaudir de companyia assegurada, a tot hora, sigui de dia o de nit. Malgrat tot, hi ha qui se sent tremendament sol entre tanta gent, cosa que pot sonar a incongruència. Doncs no, Senyors !! Hi ha qui ens està dient que es troba sol, molt sol. Que si més no, li fem una trucadeta. Que tampoc costa tant !! (cliqueu foto # 2)
Aquest piló a primera vista sembla que ens parli de vaques... però si afinem la punteria observarem com és una dura al.legoria en contra del tabaquisme.
Bona nit senyor Tarter,
Krew, han après l'estratègia per excel·lència de la raça canina. Aquest grup de joves de 16 anys dels Boscos de Tarragona no tenen res més a fer que anar marcant els carrers, murs, plaques identificatòries dels carrers, senyals i, fins i tot, cases senceres amb spray de mala qualitat que, malauradament, no els permet crear autèntiques obres d'art com si fan altres veïns d'aquest barri. 
Gràcies Víctor per l'aportació, la sinceritat amb la qual t'expresses i pel teu esperit crític. (i per les 18 fotos!!!!)
En Giorgio ens fa arribar aquesta bella mostra de fotoperiodisme què ens constata com és de difícil una vida amb un mínim de qualitat i dignitat per a un piló.
La vida et va donant petites eco-sorpresetes. Una d'elles és el nou i revolucionari sistema de recollida de brossa a la Part Alta. 
Les coses van variant, però no sempre a millor. Finalment les nostres autoritats han decidit què els veïns ja no poguem veure més les excavacions arqueològiques d'Hernàndez Sanahuja -quina casualitat-.
Per ser als Serveis Centrals de la nostra Universitat Rovira i Virgili, no acabo d'entendre quin sentit poden tenir aquests coixins preparats per al seu ús en un lloc tant august. I és que, no voldria malpensar, però...
Les nostres autoritats ens estimen molt, vetllen per nosaltres. I ens cal sempre donar les gràcies: ni que de vegades ens sembli que s'equivoquen: elles sempre tenen raó.
