Hola, m'agrada el teu blog, ensenyes coses de Tarragona i tal i expresses la teva opinió. Algunes de les teves entrades m'agraden, altres no, i crec que en aquesta m'he de posar molt en contra, perquè a part de fer èmfasi en aspectes negatius, crec que quan es va començar aquesta iniciativa hauries d'haver elogiat la mesura.
En la meva opinió tapar aquests forats és una gran idea que ja havia vist a Barcelona. D'aquesta manera s'aconsegueix que la vorera sigui plana i el vianant corri menys riscs de caure i/o torçar-se el tormell. Que dura poc l'invent? pot ser que estigués mal instal·lat o que algún incivilitzat jugués a arrencar les pedretes o simplement algun gos o gat que rasqui amb les potes, però és un de molts, i esperem que tard o d'hora ho arreglin. Aquest material ha de tenir certa porositat per poder deixar passar l'aigua per a que l'arbre pugui viure.
Endavant amb el teu blog, que és molt interessant.
No m'havia aturat a analitzar-ho tnt a fons... en tot cas aquestes entrades dosmilsetzeres el millor és no agafar-le gaire seriosament, del contrari perden la gràcia, o la poca gracia, vaja.
Gràcies pel teu comentari i que a força t'acompanyi, amic Cheewaaka.
Si ja ho diuen els vells: la natura és sàvia!...i aquí, la saba que córre per les venes de l'arbre pot haver fet que les arrels pressionin aquesta grava artificial per respirar el pur aire tarragoní (burilles incloses). Salut!
Aquest invent de taponar el forat dels arbres amb una mena de grava compactada ha posat al descobert la utilitat de l'invent:
5 comentaris:
Hola,
m'agrada el teu blog, ensenyes coses de Tarragona i tal i expresses la teva opinió.
Algunes de les teves entrades m'agraden, altres no, i crec que en aquesta m'he de posar molt en contra, perquè a part de fer èmfasi en aspectes negatius, crec que quan es va començar aquesta iniciativa hauries d'haver elogiat la mesura.
En la meva opinió tapar aquests forats és una gran idea que ja havia vist a Barcelona. D'aquesta manera s'aconsegueix que la vorera sigui plana i el vianant corri menys riscs de caure i/o torçar-se el tormell.
Que dura poc l'invent? pot ser que estigués mal instal·lat o que algún incivilitzat jugués a arrencar les pedretes o simplement algun gos o gat que rasqui amb les potes, però és un de molts, i esperem que tard o d'hora ho arreglin. Aquest material ha de tenir certa porositat per poder deixar passar l'aigua per a que l'arbre pugui viure.
Endavant amb el teu blog, que és molt interessant.
Salutacions,
No m'havia aturat a analitzar-ho tnt a fons... en tot cas aquestes entrades dosmilsetzeres el millor és no agafar-le gaire seriosament, del contrari perden la gràcia, o la poca gracia, vaja.
Gràcies pel teu comentari i que a força t'acompanyi, amic Cheewaaka.
yo pensaba que era el wc para los perros...asi estaban recogiditos todos...
Merda!
Si ja ho diuen els vells: la natura és sàvia!...i aquí, la saba que córre per les venes de l'arbre pot haver fet que les arrels pressionin aquesta grava artificial per respirar el pur aire tarragoní (burilles incloses). Salut!
Publica un comentari a l'entrada