ZONA BLAVA PER SEURE

I continuant a la cresta de l'onada del disseny més innovador ara Tarragona es llança a fer pagar per seure.

Veieu sinó aquest banc de davant la Diputació de Tarragona decorat en plan zona blava.

GLAMOUR

La foto no mata, però mostra el perill que existeix d'enlluernar-se a Port Tàrraco.

En tot cas, la claror cap al cel, cap a les estrelles... ben amunt!

Glamour

RATLLES

Per impedir petites ratlles als cotxes un nou servei s'està implantant a Tarragona: El cadenat engomat al fanal.

D'altra banda aquest innovador sistema suposa un estalvi en pintura dels fanals públics, que tampoc es veuran afectats pels cotxes, si aquests no topen amb força.

L'alcaldessa Rita Barberà i l'alcalde Jordi Hereu ja s'han interessat per aquest útil invent.

CIMENT RÀPID

Continuem amb fotos dels baixos dels nostres arbres...

Aquí a falta de la grava fashion la brigada d'intervenció ràpida hi ha fotur ciment ràpid. No podia ser d'una altra manera.

Les coses ben fetes. No sigui cas que les arrels dels arbres arrepleguin una miqueta d'aigua de pluja.

AMATORI

Alhora d'enganxar enganxines els amics i amigues d'"Amatori Rugby" són uns cracks: tenen gust i estil i ho fan mirant que l'adhesiu conjunti amb l'entorn.

Post dedicat amb estimació a Luca Nurra, l'entrenador d' "Amatori Rugby", de la ciutat germana de l'Alguer.

ARBRES PELS ALIENÍGENES

A primera hora de la matinada els alienígenes s'abasteixen d'aliment al carrer Pere Partell... tallen arbres i els fan levitar fins al platet volador. Són vegetarians, per això són verds.

Us heu fixat en quants arbres tallats hi ha en aquest carrer?









Post dedicat a Amics arbres, arbres amics

Teniu fotos interessants? El vostre blog ens enllaça i naltrus no ho sabem?

Escriviu i ho compartirem!

SABATOTS

Bandes rivals, lluita per l'espai, espasa de Damocles... Res!

Petit catalitzador del fum dels cotxes: l'olor a reus suorosos és superior al fum.

I recordeu: El cotxe o moto que més contamini, s'endú cop de sabata al cap, com l'amic Bush.

TOCADA DE NASSOS

Un dia algú va pensar... Si podem un parell de fustots entre l'arbre i la rajola, quan l'arbre es faci gran petarà la rajola, aquesta caldrà canviar-la i així e sgenerarà moviment econòmic per a la ciutat.

Hi ho va encertar... les rajoles es trenquen justament ara que tanta falta fa la feina remunerada.

Llàstima que ningú va pensar que aquest invent de la fusta és una tocada de nassos per a l'arbre.

Dedico aquest post al blog Prendre la paraula.

SE'N VA

Aquest invent de taponar el forat dels arbres amb una mena de grava compactada ha posat al descobert la utilitat de l'invent:

Crear llocs de treball creant coses inútils que duren poquetes setmanes.

PEDROTS

El cèntric carrer Canyelles és el més "in" de la ciutat... Per facilitar la tasca als xoriços deixen al seu abast les rajoles que serveixen per petar els vidres dels aparadors, nocturnament.

NOU HIPPISME

Des de que s'ha desbobert que els edificis comercials de Port Tàrraco no són gaire legals un aire de hippisme envaeix aquesta glamurosa terra de ningú.

Guaiteu les esfilagarssades banderes, guaiteu...

CARTES?

Els caps pensants de correus pensent, i molt. I ara han decidit que el personal ens dediquem a recòrrer le sbústies més cèntriques de la ciutat per tal de deixar-hi les nostres cartes.

D'aquesta manera es "despeja" una miqueta la plaça del Mercat... okupada des de fa temps pels okupes del Mercat, que mentres fan obres okupen una plaça què és de tots.

ATROPELLAMENT

El carrer regat, net...

En cas d'atropellament estigueu tranquils, la manguera -impecable- servirà per netejar a pressió els reguerots de sang.

AGENTS DE MOBILITAT

Sembla que durant la nit els sempre estimats "agents de mobilitat" descansen, d'aquesta manera poden encarar la nova jornada laboral amb l'ànim renovat i el somriure a la boca. Entomar una multa sempre és millor si qui te la fot fa bona cara, no?

En tot cas, com que de nit els "agents de moblitat" dormen hi ha qui aprofita per aparcar en plena Rambla Nova. Total... perquè buscar lloc.

PUNTEJANT

Un nou passatemps s'està posant en pràctica a Tarragona: "Puntejant", que no "putejant".

Els sempre soferts vianants ara ja no s'avorriran quan hagin de caminar rambla amunt, rambla avall. Les nostres sempre atentes autoritats han disposat un nou passatemps. Les instruccions són:

"Prova de caminar tenint cura de trepitjar tots els punts de color carabassa, i mentre ho fas ves-los enumerant mentalment. D'aquesta manera et mantindras en forma a nivell de cervell i a nivell físic".

L'ARTILUGI SANT

Curiós artilugi desfilant, amb bosses de la brossa protegint-lo del sol...

Desconeixem si existeix permís per a l'ocupació de la via pública, en tot cas els urbanos no hi eren. I no passa res... la música sona i via fora, que a Tarragona tot està per fer i tot és possible.

CAT CAT

Aquesta fotografia és una nova col.laboració de Marc, a qui agraïm la seva gentilesa.

Cat cat, en anglès, o doble de gat. Aquí veiem com el gat del dibuix cobra vida.

LA DIPUTACIÓ ES TRASLLADA

Marc ens fa arribar aquesta interessant foto.

Gràcies per la teva col.laboració!

La Diputació es trasllada?

Josep Maria ens envia una nova col·laboració. Fem una excepció i sense que senti precedent cedim el post als amics de Reus.

Us animem a fer-nos arribar material als nostres mails!

Sóc tarragoní, i me sap molt de greu reconeix-ho, però l’ajuntament de Reus,socialista com el de Tarragona, m’ha donat una mostra de solidaritat i d’acciósocial, la foto ho demostra, no van a sac posant multes com el de Tarragona. En elsmoments que estem, hi ha molta gent que no les pot pagar, i no sempre l’infracció éstant greu com per possar una sanció. Sr. Ballesteros, en lloc de possar més radars,dediqui els cost dels mateixos a obras socials, i elimini com va prometre zonesblaves, que ja es hora.

Nota: Dissabte a Tarragona van fer uns estesa de paperets similars a la zona blava del carrer Pin i Soler.

TARRAGONA, SEMPRE

Josep Maria ens ha fet arribar un text acompanyat d'una fotografia d'aquelles que fa pensar. Aquí el teniu:

Que bonic és el campanar de la nostra catedral, però, oh!, que veig!, hi ha un edifici que està pel damunt dels altres al Passeig de Sant Antoni, i quasi tapa el campanar. Perquè ningú diu rés?. Perquè serà? Tindrem que anar al registre a esbrinar de qui és, segur que tenim alguna sorpresa.

Text i fotografia de Josep Maria, a qui agraïm la col·laboració.

SR. RASQUETA

Armat amb rasqueta i "Glassex" aquest bon minyó s'ha decidit a què tothom oblidi que estem en crisi i poquet a poquet, com una formigueta, va rascant una enganxina que recorda als vianants qui ha motivat la crisi.

Curiosament l'enganxina de marres algú la va aferrar a la façana d'un banc. Casualitats?

DROPOS? ESTALVIADORS?

Sempre m'ha cridat l'atenció aquest bell trencadís. Més enllà del cercle apareixen els escuts del "paganos" de la moguda... però poc devíen esquitxar ja que el trencadís no cobreix tot el requadre.

És un percepció, és clar.

A COPS D'ESCOMBRA

Mani qui mani, mana Focsa. Els nostres sempre atents governants, siguin del partit que siguin, procuren que el populatxo no ocupi el carrer i se'n torni prest a casa a mirar teleporqueria. Gairebé a hòsties finalitza doncs la rua de Carnestoltes: una mentideta més durant la qual els nostres governants ens fan creure que el carrer és nostre, per tot seguit fer-nos veure que és d'ells: dels aspiradors de confeti.

NO ÉS ORXATA: ÉS SANG

Els buscadors d'objectes curiosos ho tenen interessant si s'especialitzen pel vidre, pels fragments de vidre.

El parc de les Tres Granotes en va "a tope", de vidre. Així els xiquets i xiquetes podran veure com no és orxata, sinó sang el que córre per les seves venes.

ENCADENATS

Els clàssics gronxadors cada cop són més rars als cada cop més rars parcs del nucli urbà. Això sí, al parc del Francoli n'hi ha per donar i per vendre.

És curiós el model de la foto, amb una cadena que uneix les dues cadenes del gronxador.

JARDÍ ROMÀ

El jardí romà és bonic, bonic... i ens mostra també com d'avançats eren els romans a nivell de tanques de contenció.

VIDRE/ VIDRIO

Tornen les col·laboracions! Aquí teniu el missatge acabat d'arribar del nostre col·laborador Anònim Malparit, que feia dies que no ens escrivia... Caldrà animar el personal a no llençar la brossa als soterrats? O a llençar-la sense separar?

Aquí teniu una bonica mostra de la política lingüística municipal: per si no queda prou clar en català i amb les fotos de tot el que es pot llençar a cada contenidor, també ho posen en castellà: perquè els qui som bilingües puguem practicar idiomes, i aquells que amb el seu monolingüisme castellà ja en tenen prou no calgui que aprenguin mai català. I que no em vinguin amb la tabarra que Catalunya és bilingüe i que el castellà es tan llengua pròpia com el català: es pensen que a base de repetir-ho mil vegades ens ho acabarem creient (a què em sona aquest principi propagandista?).

I què diu el reglament d'ús lingüístic del català que té aprovat l'Ajuntament des de fa molts anys? Doncs a l'article 13 diu: "La retolació pública de tota mena ha de ser feta en català"; i el 15.1: "Els llibres, les revistes i, en general, tots els cartells i publicacions que editi l'Ajuntament de Tarragona, com també els missatges que s'emetin a través dels mitjans de comunicació, s'han de fer en català, llevat dels específicament destinats a la promoció fora de l'àmbit lingüístic català, que es poden fer en la llengua dels destinataris." I segur que hi ha més articles aplicables al cas, però cap que digui que l'Ajuntament hagi de fer, als carrers de Tarragona, les coses en català i castellà alhora. Adjunto fotos fetes a un cèntric carrer tarragoní aquesta setmana.

LA TAPA, QUE NO "DE TAPES"

Entre els vestigis arqueològics presents a les cantades Muralles de Tarragona hi trobem també restes de l'època contemporània.

Avui destaquem aquesta tapa amb una mena d'escut municipal, que no l'infumable logo.

La plaqueta de marres fa les delícies dels turistes nipons, doncs llegides les lletres de dreta a esquerra i de dalt a baix s'assemblen a una popular dita japonesa que traduida a la llengua de Pere Joan Barceló diu: "Qui no vulgui pols que no vagi a l'era".

INCINERA, QUÈ NO ÉS POC

Les temperatures baixen... i per fer front a la crisi hi ha qui s'ha inventat una nova font de negoci: els contenidors autoincinerables escalfadors de motoristes.

Llàstima que l'amo d'aquesta ha sortit més escalfat del compte... doncs va aparcar apropet d'un contenidor autoincinerable.

VENT

I si torna a fer vent? Què farem?