Placa Triumphalis

El metacrilat semnpre facilita les coses, és per això que les nostres autoritats ofereixen passatemps a les persones que necessitin passar-lo (el temps).Es tracta de comnpletar el text, en aquest cas escrit en llengua catalana, amb les lletres que li falten, també d'esbrinar quina és la bandera que acompanya el text.

No es tracta de cap atac a la llengua i símbols catalans. D'aquesta manera visitants guiris i nostrats podran finalitzar la visita a la Capçalera del Circ tarragoní aprenent una mica de gramàtica i vexil·lologia.

Les ulleres de Josep Roig i Raventós

Una escultura fashion que ens recorda la necessitat de visitar l'oftalmòleg.

El decreixemnt dels nvells de consum també afecten els professionals liberals, que com els oftalmòlegs o els odontòlegs, presten els seus serveis a la persona. Per això, potser, aquest bust ha aparegut decorat amb unes ulleres a lo John Lennon, per tal de fer-nos pensar en visitar l'oftalmòleg i graduar-nos la vista.

Més sobre la plaça Josep Roig i Raventós

Passejant per Espanya

Quin és el tercer fil?

Un nou divertimento serveix per passar l'estona mentre s'intenta copsar la bellesa del mar des de la façana marítima de Tarragona. Buscar el tercer fil entre la infinitat de fils que els amics de Renfe dibuixen sobre el nostre litoral i que podem observar des del wertià passeig d'Espanya. Quin es el tercer fil?

Senyalística moderna

Les persones amb membres amputats no poden passar

Qui no ha entrat mai a un aparcament soterrat per un lloc indegut? Per tal d'ajudar-nos a escollir l'entrada a l'aparcament de dalt de tot la Rambla Nova, per la sortida de trànsit rodat de la baixada del Toro s'ha instal·lat una senyal ben curiosa: Aquesta pot voler argumentar que persones amputades d'una cama s'abstingut d'accedir per aquesta porta. La senyal no diu res sobre la conveniència o no de portar crosses, tot i que fent un exàmen detingut de la icona veiem com el peató de marres sua gotes negres li llisquen cap avall. Coses de la senyalística moderna.

Cagar fora de test

Plaça dels Infants, un bell indret

Cagar dins o cagar fora de test, aquesta és la qüestió que aborda les persones que s'adrecen a la fomt de la plaça dels Infants amb l'objectiu d'escatir-ne una resposta si més no raonable.

Es recomana no posar ni el cul, ni els braços ni les mans en aquesta font. No sigui que trenqueu el misteri, i la ideosincràcia, d'aquesta bella plaça

El veí identitari

El veí identitari

Aixequeu el coll per guaitar! En aquest pis no hi ha cap organisme oficial. Hi viu un veí identitari que ha fet sobresortir dos màstils de la façana trencant així la monotonia del totxo. Dos màstils... i com a bon català n'estalvia un tercer. O dit d'altra manera... les retallades arriben a minar el pressupost del màstil d'aquest veí ja que fa voleiar tres banderoles només sobre dos pals.

Poema visual

Imatge presa el matí del primer de gener: Bon any!

Veure el got mig buit o mig ple, aquesta és una qüestió cada cop més difícil d'escatir en aquesta època de crisi i constat llatrocini. Per això els clients d'un concorregut bar musical tarragoní han decidit plantar un poema visual al mig del carrer que ens fa pensar en la impossibilitat de poder tenir un got ple, i en tot cas la necessitat de conformar-nos amb les escorrialles d'aquest got que podem visualitzar com a mig ple o mig buit a partir del nostre sempre encertat criteri.

Salvar el colom Ryan?

"Salvar el colom Ryan", nom de la campanya ecologista.

Enguany ningú fa volar coloms (la crisi apereta), però a Tarragona això és encara més evident, menys metafòric. Ho podeu comprovar pujant (que no baixant) per les escales mecàniques del Palau de Congressos, des d'on visitants, congressistes, tarragonins i aquesta rara espècie anomenada tarragonins de tota la vida (TTT) poden deleitar la seva mirada veient diversos coloms que han anat morint poquet a poquet entre la paret i la xarxa.

El 2013 engega amb un colom que ja deu portar uns dies atrapat mentre espera l'inevitable, amb una paciència semblant a la del comú dels mortals.

I què és l'inevitable? Doncs sembla ser que les nostre ínclites autoritats deuen haver desactivat el programa mallolístic de falcons caçadors de coloms, ja que front la crisi es considera poc ètic que la carn del colom se la cruspeixi el falcó, i per tant aquesta serà servida a partir d'ara en els àpats que la casa consistorial ofereix als convidats més fashion.

 

Grups ecologistes han començat la campanya anomenada "Salvar el colom Ryan" i demanen a les nostres sempre atentes autoritats que salvin la vida d'aquest colom, que ja s'ha avingut a no cagar-se mai m´ñes en la nostra Imperial Tàrraco. D'altra banda els serveis pedagògincs de la ciutat s'oposen a l'alliberamnt del colom ja que pensen organitzar visites d'escolars a les escales mecàniques per anar observant com es van descomposant els coloms morts i com la dinya el colom.

 

Bon any 2013!

L'exemple sublim

La tardor fa de les seves, com és natural

Realment en aquesta ciutat nostra hi passen coses, coses que no sempre ens permeten veure-les venir, veure el futur amb la suficient clarividència per poder-lo fer nostre. Les fulles de la tardor en són un exemple, sublim. Aquí les podem veure a sobre d'un auto a l'avinguda de sant Antoni M Claret, ben apropet de les ofcines del Servei d'Ocupació, que constaten dia si dia també com la tardor també està arribant a la nostra manera de viure.

El temps smartià i la Nit de Santa Llúcia

"El tiempo" és un dels serveis que ofereix el Smart Parc Tabacalera

Les nostres autoritats –que de marcianes no en tenen ni un pèl– mitjançant la pantalla gengant de leds instal·lada al nostrat Smart parc Tabacalera han decidit oferir cursos d'idiomes adreçats a vianants, començant pel castellà. De nit també, veieu com expliquen "El tiempo". En l'elecció d'aquest  primer idioma hi ha qui diu que hi juga un paper important l'espai, ja que és el mateix on desenes de tarragonins van poder gaudir dels partits de la selecció de Vicente del Bosque via la pantalla de marres.

Una lloable manera de participar en els actes previs de la Nit de Santa Llúcia i de suportar la capitalitat cultural catalana que enguany sortosament ha recaigut sobre Tarragona.

El senyor Simó

El senyor Simó s'ha olidat el cartró, l'altre senyor s'ha pixat al pilar i d'aquesta manera ambdós incorporen una mica d'olorosa humanitat a tant de disseny.

Un record pel Josep Maria Yago

Hi ha qui diu que aquesta tardor es presenta calenta, però l'hivern és clàssic i el fred maldarà per fer acte de presència. Potser per això hi ha qui, com la formigueta de la faula, ja està buscant combustible per a les llars de foc, o els més prosaics bidons. Especialment ara que els polítics que ens governen continuen amb la seva dèria de fer-nos contribuïr amb la cosa pública únicament a partir de la nostra cartera.

En tot cas, i parlant de fred i calor dir que la blogosfera és una mica més freda ja que una de les persones que va animar especialment els inicis  de la moguda blocaire a la ciutat de Tarragona ens ha deixat. Com molts haureu endevinat parlem de Josep Maria Yago, que tanta guerra va donar a cop de tecla en el seu blog personal Així ho penso, i que va col·laborar en aquest Tarragona 2016. Sigui aquest post un petit homenatge.

Veure les col·laboracions i referències a Josep Maria Yago en aquest blog.

Fresqueta

Si el sempre sofert vianant té fresqueta sempre podrà amorrar la cara a l'aire calent que de ben segur el reactivarà tot d'una.

Benestar global

Smart parc Tabacalera, un detall

Ja és mala sort, l'ombra peta de tal manera que costa aprofitar-la al passejar. No us penseu, això no és casual, forma part d'una capanya institucional per afavorir la morenor de pell entre els tarragonins, i (si s'escau) el nostre benestar a nivell global.

Tarragona Smart

Una paret ben smarteta

Més enllà del Smart Parc de la Tabacalera hi ha vida a les parets. Tarragona Smart City (diuen), i assaborim la paret de l'aparcament Saavedra ho veiem claret, claret.

Homenatge a Galícia

Homenantge a Galícia

La merda que va arribar a les costes de Galícia, altrament dita txapapote, quedarà condensada en aquell acudit dels filets de plastilina. En tot cas al Moll de Costa n'hi quedarà una altra de merda que de ben segur farà les delícies dels llops de mar que s'hi passegen de tant en tant envoltats de mariners d'aigua dolça.

Espasa de Massanès

El cable ha salvat la peça metàl·lica de caure sobre el paviment del carrer de Josepa Massanès, com espasa de Damocles allí quedarà, pemdent d'un fil.

Zona groga

Em honor als cotxes tricornuts que fins no fa gaire habitaven aquestes places d'aparcament potser caldria pintar-les de verd. Ara que també és mala sort... ells durant anys i panys aparcant la mar de bé davant de la feina i ara tot el centre de Tarragona serà de pago...

El 2008 ja en parlàvem...

El ventre de la bèstia

Interior de l'estany de la plaça Imperial Tàrraco

El ventre de la bèstia és farcit de mecanismes, tubs i làmpades que fan possible l'espectacle de l'aigua.

O...? Potser estan dissenyats per enviar missatges xifrats lluminosos a l'espai?

Smart façana vista des de darrere

Darrere la vegetació s'hi amaga el ferro.

Finalment les sofertes plantetes que guarneixen la façana de la Tabacalera passaran aquest estiu la prova de foc, altrament anomenada la prova de la sostenibilitat. Aquesta prova consisteix en servir al personal unes tapetes rollo els zarangollos murcians amb les plantes de la façana més fashion que no hagin resistit la calor.

Els detractors d'aquesta prova argumenten que caldria vendre aquestes tapes a 600 eurets la ració ja que cal tenir present els costsos de producció, elevats si tenim en consideració el que ha calgut invertir en tota aquesta meravellosa obra d'arquitectura sostenible.

Smart bat de sol

La gernació pren el sol i passeja.

Caldrà esperar a que la gespa s'enfili, amunt amunt i faci una miqueta d'ombreta. Mentrestant sempre podem gaudir d'un Smart bat de sol d'allò més "in".

Smart al quadrat

L'arribada al Smart Parc, des de Ramon i Cajal

Ens acostem al Smart Parc Tabacalera, l'espai més xic i supurador de sostenibilitat a dojo, i ho fem amb llum, llum del sol (de bat de sol) i al vespre albirant fanals de quatre tipologies distintes. Potser per això, si parlem de fanals seria un smart al quadrat?

Sota el sol

Vistes del carrer Josep Massanès

Prendre el sol és el que fan milers de persones ajagudes a la sorra. Aquest nitot fa el mateix, però té una assegurança en cas de no quedar prou bru de pell... A la part inferior dreta de la primera foto podeu observar d'on pot obtenir el pigment brunet.

La prova més dura

La prova més dura la trobem pujant la baixada de la Peixateria, anat cap a la plaça del Rei trobem l'accés taponat. És el moment de jugar, i si tenim sort, entaular-nos.

La formigonera està desprovista de les mesures de seguretat reglamentàries a propòsit, per tal de què el participant arrisqui la mà acaronant les dents de l'engranatge lo just, lo just per engreixar-se una miqueta el dit sense que li sigui arrabassat per la roda dentada.

Si el participant se'n surt podrà entaular-se i fer un descans merescut que li permetrà no perdre detall de les persones que no poden transitar pel carrer tallat i han d'anar a fer la giragonça pel passeig de Sant Antoni.

Si el participant no se'n surt podrà anar directament a la plaça del Rei a fer una orxata deixant la resta de dit dins el forat del con carabassa que l'organització ha disposat per a l'ocasió.

Qui sap si...

Forats a la façana d'una vivenda al tram final de Pere Martell.

Hi ha gent que no vol embrutar però tampoco està disposada a dur la runa a sobre fins a trubar una paperera?

Són aquests forats pettes papereres per a copensar les retallades en els serveis públics?

Qui sap!

Tigres a la font

Busca la larva de mosquit

Diuen que qui no té feina el gat pentina, per això si en aquests moments no teniu feina ni gat us proposem clicar damunt la foto i buscar la larva de mosquit. Una petita mostra d'aquests nostrats animalons que gasten part de la seva curta vida a fer-se grans en les fonts de Tarragona. En concret aquesta és la font de l'anomenada via de l'Imperi Romà, altrament dita Carlo Giuliani o passeig Arqueològic.

De tenir diners regalariem unes mosquiteres per casa, d'aquelles de ota la vida, però no és el cas.

Vosaltres no sabeu què és guardar fusta al moll

Vosaltres no sabeu què és guardar fusta al moll

Joan Salvat-Papasseit

Tirabuixó pintat amb esprai verd

"Dues escultures, al costat d'una pedra, guarnides amb tirabuixó fet amb esprai verd", aquest podría ben bé ser el títol de la fotografia. La realitat? Potser unes sobres d'obres.

Tancat per vacances...

Les vacances finalitzaven el 28 de gener de 2010...

L'Estació Marítima va tenir moments gloriosos per las nortes paladars, després va tancar per vacantes, el prime rdia va ser un remot 28 de desembre de 2009... avui, en plena canícula del 2012 encara continuen. El 3 d'abril de 2011 Jordi Sanvisens ja s'olorava alguna cosa en el post "Estació Marítima abandonada?". 

Tot plegat ens recorda l'Ovidi Montllor, que deia que quan es mori no es moriria, en tot cas faria vacanes.

Smart restaurant

Smart restaurant japonès. Els japonesos amb bambú i pagant-s'ho ells han aconseguit crear un ambient agradable i sostenible, integrat en el medi i tal i tal... A l'altra banda de la vorera s'hi pot observer el flamant rei dels smarts... parlem del "Smart parc Tabacalera" Oh yeah... del qual ja hem provat la gespa i parlarem ben aviat...