Hi havia una vegada una rateta que escombrava l'escaleta i cantava tot contenteta amb veu melodiosa:
"tralará larito barro mi casita y todos los días la misma faena, tralará larito barro mi casita, no sea que lleguen los humanitos, los muy guarritos"
(Basat en el conte La Ratita Presumida)
5 comentaris:
Esto es una plaga de ratas y sin coñas pero la Ayuntamiento a de poner cartas en el asunto con este problemón que tenemos en el barrio viejo de Tarragona
a mi em dona pena. potser perque jo no en tic a casa meua. (tinc dragonets).
tampoc no fan tant de mal crec jo...
doncs una plaga nois, és una cosa ben poc saludable...
Quin fàstic que em fan aquests bitxos (només equivalent al que em fan les paneroles o cucaraches, en catañol).
Hi ha moltes rates per la ciutat. Aquesta deuria menjar
Publica un comentari a l'entrada