Els nens i les nenes del barri estem molt contents de poder jugar a bàsquet en aquest meravellós espai. La paret del darrere ens va molt bé per a no perdre la pilota, encara que no ens agrada massa el seu disseny. Per aquest motiu, l'hem decorat al nostre gust...
Per cert, vostès a això li diu equipaments esportius?
Foto: Mariona Estivill
Text: Nens i nenes del barri que a casa no els deixen pintar les parets, però que aproven plàstica perquè això sí que ho tenen, creativitat! (i tampoc seria qüestió de frustrar les pobres criatures)
4 comentaris:
Lo peor es que aunque hagan un parque decente, al cabo de unos dias volvera a estar igual de vandalizado.
El vandalisme és fruit d'un desinterès total d'una part del nostre jovent pels nostres equipaments urbans. Si s'ha arribat a aquesta situació, cal o bé re-explicar com són les coses a aquests joves o reparar les infraestructures rebentades. No podem permetre que la immensa majoria de joves que vulguin jugar a bàsquet un dissabte a la tarda no ho puguin fer. I ja són diversos casos els apareguts en aquest bloc.
Tarrakmahomèdia como espejo veraz y probatorio del taifato almohagavar : a un váter de perros de dos y cuatro patas han venido en llamarle "Parc de la Ciutat"...esta gentuza ultra, siempre mintiendo y engañando y dejando que campen a sus anchas tanto hijos como padres...la escoba, como es de oro, no barre...
marranos¡¡
Mentes pensantes, a quién se le ocurre diseñar una cancha de básquet con suelo de tierra, esto sólo se ve aquí.
Publica un comentari a l'entrada