A la foto podeu veure la futura planta urbana de transformació de fets reals en paraules escrites, les quals, un cop manufacturades i distribuïdes, són llegides després per tothom a la cafeteria o a la feina.
Tots el critiquem, però sempre acabem llegint el Diari... serà que no està tan malament?
Aquest post és un homenatge als/les periodistes de la ciutat i al Diari de Tarragona.
Aquest post és un homenatge als/les periodistes de la ciutat i al Diari de Tarragona.
4 comentaris:
OIR BER Y CALLAR CON LA BOQUITA CERRADA NO ME ENTRAN MOSCAS,TAMPOCO HE OIDO NADA Y BER DESDE LUEGO NO BEO NADA,DE MOMENTO
Si no hi ha res més manipulable a la ciutat davant d'una ciutat aburrida i bruta, un paper de diari sempre va bé per embolicar l'entrepà i mentre te'l menjes pots llegir alguna nyonyada, o quan vas al w.c. ajuda molt diurèticament parlant.
ber con v amigo que es ver,o es que lo del diario te ha enpaltado.Mil perdones
lo del patufet de tarragona no tiene nombre...o sí : oligarquía.
pero lo que ya es de traca eran las plazas de parking que tenían detras del diari, graciosamente regaladas por el hay untamiento,
Publica un comentari a l'entrada