Tot passejant pel Moll de Costa, podem gaudir d'un museu a l'aire lliure: el Museu de la Llauna Salvatge. La particulariat d'aquest museu és la seva didàctica interacció amb el visitant i el cromatisme que agafen els objectes exposats després de mesos a sol i serena, resistint el bat de sol i la fredor de la nit.
De fet el pressupost que qualsevol mueseu inverteix en conservadors, protecció, etc. el Museu de la Llauna Salvatge se l'estalvia i l'inverteix en atreure "nengs i negnes" disposats a cedir en dipòsit les seves llaunes a aquest innovador museu. A les instantànies podem gaudir -atenció col.leccionistes!- de diversos models de llauna que ja no es fabriquen i que resten exposats al Moll de Costa, en paral.lel a la se suposa glamourosa exposició de barbies, que més que la dura realitat.
12 comentaris:
Pues en Dublin, es muchisimo peor.
En cualquier calle te encuentras ese tipo de cosas...peor.
No donava per a esborrar la logomarca?
vols dir a haurien d'existir aksts tipus d museus? ;)
Per aquí casa encara ni han de Barbies ... son mones, fan gràcia, mes que les llaunes llençades, crec jo.
&;)
Hola Carlinhos:
Enhorabuena por el blog, lo acabo de visitar.
Es como este?
Saludos
Argentino, pero con una buena Guiness puedes olvidar, No? jajaja
Carlinhos, no hem esborrat la marca, així contribuïm a les vendes mundials d'aquests productes per tal d'invrementar el fons del museu salvatge.
Déjà Vie, no ho se, però d'existir existeixen, és com lo de les meigues galegues.
Jaka, tb les prefereixo, ni que sigui per fer un estudi sobre l'anorexia :) Jjejeje
Innovem !!!!
Llaunes comestibles !!!
Ja tenim el problema solventat.
Bueno argentino, ya está bien no de Dublin! Ya la conozco yo Dublin... Si quieres empezamos a comparar Tarragona con Helsinki, Bagdad, Adis Abeba o Kuala Lumpur...
Si te molesta, no leas mis comentarios y listo.
Eduard, doncs seria una bona solució, o?
Gerard, òstres doncs jo fliparia si tinguéssim comentaristes de totes aquestes ciutats coneixedors de Tarragona. Gràcies Gerard per la teva opinió.
Argentino, m'agrada molt anar llegint la teva visió des de la distància. Estic aprenent coses sobre Dublin! I "el saber no ocupa lugar!":)
Warros los del puerto y los que las tiran
Argentí, blog cap es compara al del germà cèsar, a més del que el "celler" és monitorado per la CIA. huáhuáhuáhuá!
Cèsar vaig trobar molt suggestiva la publicitat. de fet, qui fa el mal és qui fabrica i més fa, qui fa tot just ús. ririririri!
Publica un comentari a l'entrada