l'enveja dels pobles veïns,
la vista del mar,
la mirada perduda al no-res...
Sí, sí, preciós, emotiu, per posar-se a plorar...
a plorar?
Per què no a berenar?
És clar home!
Aprofitem la taula de càmping!
La taula ja hi és, ara només cal posar les cadires i gaudir de la vista!
8 comentaris:
caldrà investigar on són les cadires... mentre ho facin els detectius mallolístics estem arreglats, doncs cobren per hores.
es en aquesta taula on es va fer el disseny de la façana marítima?
tens rao, volia aseurem a llegir un llibre i no sabia on.. i al passeig de les palmeres hi havia ombre i feia fred avui. Si, necessitau cadires alli.
salutacions
Però a aquesta taula li falta un forat al centre per posar la sombrilla... sino a l'estiu xungo.
I el jardinet de baixper flipar un rato ni T ni escut...
i l´arbre que es? la típica fiquera? fa temps que no vaig a tocar ferro... la foto que capta la taula i el escut es bonísima.
ospa, que bo!!!!
aixo que es? que els amos de bars estan tan enfebrits amb la pela i en ampliar les terrasses fins cobrir tot TGN, que ara instal.len taules al bell mig del precipici?
i les cerveses com les serveixen? a raig des de dalt o els camates han apres a volar? be, si no saben distingir un 'cafe amb llet' d'un 'cafer amb gel' o no tenen ni idea del que es una 'mitjana', potser si que es bona idea fotre'ls a mar a tots plegats a veure si aprenen alguna cosa, ni que sigui nomes a volar!
quina estampa...em recorda l'acudit de l'Eugeni..."que hi ha alguien?...(eco)alguien, alguien, alguien..."
Això és una barra lliure pels coloms.
Publica un comentari a l'entrada