Una nova col.laboradora del Tarragona 2016 s'estrena l'endemà del primer aniversari del bloc. Mònica ens envia aquestes suggerents fotos de la casa abandonada del carrer Cavallers on inclou unes paraules de la xilena Gabriela Mistral:
¡Cómo duele, cómo cuesta,
cómo eran las cosas divinas,
y no quieren morir, y se quejan muriendo,
y abren sus entrañas vívidas!
Verso del poema LA ABANDONADA de Gabriela Mistral
cómo eran las cosas divinas,
y no quieren morir, y se quejan muriendo,
y abren sus entrañas vívidas!
Verso del poema LA ABANDONADA de Gabriela Mistral
****
(Gràcies Mònica!
Els simples mortals que passem pel Carrer Cavallers no podem veure les entranyes d'aquesta casa)
4 comentaris:
Excel.lent Mònica!
Quin encert la poesia i el seu reflex a la realitat. La interpretació plàstica que fas de les lletres és excepcional.
Això es qualitat amb bones fotos i bona literatura...
Però a Tarragona hi ha multitut d'edificis així:
Tabacalera, Banc D'Espanya, Hostal del Sol, Instal.lacions Sant Jordi, Edifici de la Sabinosa, Solar del Teatre invisible, Teatre Metropol etc.
En un futur pròxim: La Pressó, el Camp del Nàstic, les vivendes del POUM etc. Però aquí no passa absolutament res... Tornarà un dia que el duo Nadal i Mallol representats per L'Aregio rei del plagi tornin a escena?
Antoni Rodríguez enhorabona pel carreg i que sàpigues que et vigilem com a regidor d'Espais Públics de Tarragona a veure aquesta il.lusió si la converteixes en feina. En aquest blog tens molts apunts per agafar, es a dir et facilitem la feina.
I tant que està abandonada aquesta casa
Important: Compta amb el POUM que l'Ajuntament es fa enrera en moltes promeses que feien per treure profit electoral. Em fa que tornem a convergencia? Tant aviat entren a la corrupció el nou ajuntament?
Publica un comentari a l'entrada