LA GESPA: DE PLÀSTIC!

Afirmen alguns rumors que sembla ser que les autoritats municipals han començat una prova pilot per omplir Tarragona de gespa artificial. Després de l'èxit de la gespa artificial futbolera les autoritats es plantegen posar verda la ciutat, compensant així la rigorosa tala d'arbres que estan duent a terme, i omplir-la de gespa artificial, com podem observar en aquesta zona de la Rambla Vella tarragonina.

La gespa artificial serà un dels punts forts de la nova imatge de Tarragona de cara al 2016, doncs es vol presentar Tarragona com la ciutat més ecològica, saludable i sostenible d'Europa. Tarragona doncs es posa verda, i des d'aquí ens n'alegrem!

Post dedicat amb molt de carinyo a Olga Martínez, qui ha aconseguit salvar un xop del Camp de Mart de la serra implacable contractada pel municipi: gràcies per la teva actitud, Olga!

UNA FOTO AMB VISTES

Carai quina vista!

L'amfiteatre...

el nostre mar...

els arbres...

el contrast de colors...

meravellós.

Mira, farem una foto!

-UNA MICA MÉS ENRERE!

- com?

- UNA MICA ENRERE!

- com?

- MILLOR PUJA A LA VORERA...

- Sí, millor, no sigui cas que un automòbil m'esclafi!

- MIRA LA CÀMERA, SOMRIU, ENRERE!

...

Enrere, enrere i cap avall ...

EXISTENCIALISME (de pa sucat amb oli)

s'ha produït un canvi en l'espai.
On, però?
És un canvi abstracte que no es posa damunt de res.
Sóc jo qui ha canviat?
Si no sóc jo, aleshores ha estat aquesta ciutat...
(Jean Paul Sartre)


L'existencialista creuria que és l'individu i no el mur de la platja Arrabassada allò que ha canviat.
El mur està bé, sóc jo, Pere Tarter, l'incapaç de controlar aquestes transformacions sobtades de la meva ciutat.

Veig l'esdevenidor, es posa davant meu, al carrer...gairebé més pàl.lid que el present.
Quina necessitat té de realitzar-se?
Què en traurà?
(Jean Paul Sartre)

TU LUNA PERSONAL

tu luna personal

your personal moon

la teva lluna personal

(és això un anunci de faroles?)

LLEGIR? MILLOR D'APROP

Per tal de facilitar la lectura de la publicitat, aquest cop s'han instal.lat unes banderoles arran de terra. Curiosament això sembla que ha estat motivat degut a que aquesta banderola és en una zona amb elevat nombre de col.legis, facilitant així que l'alumnat de primària pugui copsar sense problemes el missatge de la banderola.

ADÉU AL JARDÍ ZEN DE LA PLAÇA VERDAGUER

El dia 29 de febrer els veïns de la plaça Verdaguer han convocat una concentració per tal de reclamar -de forma no violenta- que el consistori torni instal.lar el Jardí Zen. En l'acte hi participaran una parella de monjos zen japonesos arribats per a l'ocasió, doncs segons ha declarat un d'ells: "El jardí zen de la plaça Verdaguer és marc de bellesa sublim, però sobretot compensa els camps energètics de 10 grans jardins zen japonesos, per la qual cosa no podem consentir que ara hi plantin un arbre i retirin les roques que de forma alegre però ordenada donaven vida al jardí zen de la plaça Verdaguer".

En canvi Juani Dallonses, veïna de la plaça, es mostra contrària al jardí zen doncs afirma que les pedres no eren tals i que tot plegat era mostra de deixadesa i -citem textualment-: una "warrada", amb V doble.

Dedico aquest post a tots els tarragonins/es que volen una plaça Verdaguer amb espais verds.

Imatge enviada per Rosa Casas, a qui agraïm la seva amabilitat i enviem una forta abraçada.

EL MOVIMENT ESQUENA DRETA I LA BROSSA

El moviment "Esquena dreta" és un moviment reivindicatiu que ha aparegut a Tarragona en contra dels contenidors soterrats, doncs pensen (uff), que tota una vida de dipositar la brossa en un contenidor soterrat pot fer desviar la columna vertebral.

El moviment "Esquena dreta" ha començat a reivindicar el seu programa també en els contenidors clàsics, doncs opinen que la bossa cal llençar-la sense aixecar la tapa amb el peu, doncs han calculat que al 245è dia de llençar la brossa un 10% d'usuaris presenten rampes al peu degudes a accinar la palanca del contenidor.

ASSAIG SOBRE LA LUCIDESA

En una societat avançada del segle XXI la majoria absoluta de propietaris d'automòbils decideix individualment exercir el seu dret d'aparcament d'una manera inesperada...
Aquesta demostració de democràcia degenerada és probablement el producte d'una conjura anarquista internacional o de grups extremistes desconeguts.

Es tractaria d'un ús preocupant del civisme, on els ciutadans repel.leixen l'atac blau i es tornen lúcids.

Gràcies a Mariona Estivill, gentil col.laboradora del nostre blog i que ens ha passat aquestes fotos del Carrer Soler, on els cotxes estacionen a l'altra banda!

CACA O CIMENT

Un diamant és com trepitjar ciment, per a tota la vida. En canvi, trepitjar una caca és efímer, només serveix una estoneta.

La major part dels ciutadans trepitgem caques, però el dia que trepitges ciment passes a la història del paviment.

Què fa més ràbia, la caca o el ciment?

L'ESTALVI APLICAT A LA SENYALITZACIÓ VERTICAL

El món de la senyalització és ben curiós. La nostra col.laboradora Mariona Estivill ens ha fet a mans aquestes instantànies que clamen al cel. Resulta que les nostres autoritats han decidit estalviar pintura -sota un pretext mediambiental- i no repinten les senyals des d'èpoques pretèrites.

El que fan és que hi enganxen un full tret d'impressora amb una icona de la senyal en petit.

Més clar l'aigua.

46 RAONS

* 46 km/h de velocitat mínima?
* una posició sexual del kamasutra? (nosaltres fem el 46)
* un número de peu? (calço un 46)
* 46 milions d'eurus (preu d'un habitatge actual)
* punts que necessita el Nàstic per a salvar-se?
* kilograms màxims d'alcohol permesos al fetge?

* el coeficient intel.lectual de l'artista?

* l'edat mínima per a tenir relacions sexuals en aquest vial?

* un fanàtic del número 46?

Però, algú pot dir-me què pretenia el manipulador d'aquest senyal?
Avisar que si un conductor va a 46 km/h, salta el radar?

Dedicat a Disc 45, campions del Carnaval Tarragoní 2007

(l'any vinent sereu Disc 46?)

FONT DE LA LLET

Un dels principals objectius de la ciutadania és posar-se moreno a l'estiu. Per aquest motiu les autoritats platgístiques han instal.lat fonts de llet protectora a les platges de la ciutat. A la imatge podeu observar la prova pilot de la primera font de llet protectora de la platja de l'Arrabassada.

La quantitat de la lleterada variarà en funció de les successives premudes.

NETEJASTÀTUES WAGNER

Sembla mentida el que fa un bon pot de

Netejastàtues Wagner!

Renoi, les deixa ben netes!

Foto de l'esquerra feta ahir 20 de febrer.

GAAR: FEINA FETA NO TE DESTORB

Les obres dels contenidors soterrats són d'allò més sorprenents. No fa masses dies els mitjans de comunicació ens informaven de que un veí havia caigut amb el seu cotxe dins d'un d'aquests macro forats que podem veure per tota la ciutat...

Avui dimarts, a dos quarts de cinc de la tarda els operaris donaven per finalitzades les obres dels contenidors soterrats d'Estanislau Figueres amb Enginyer Cabestany. O no... Tot sembla indicar que la colla d'operaris no és tal i són integrants del Grup Armat Anti Rases (GAAR). Aquest grup es dedica a tapar qualsevol rasa que estigui oberta i sembla ser que són una miqueta juantxis i n'estan tips de tanta obra.

Acció del GAAT

Aquesta seqüencia d'instantànies ens mostra clarament com els operaris es dediquen a tapar les rases que havien obert fa setmanes i avui dimarts ho han enllestit asfaltant-ho, treien les tanques de protecció que encara resistien, carregant eines i runa en una fragoneta i marxant.

Els equips tècnics de l'Ajuntament estan pendents de valorar els desperfectes i l'àrea d'economia obrirà una nova partida pressupostària per tal de tornar a obrir les rases i finalment instal.lar els contenidors soterrats. Els veïns han amenaçat en llençar la brossa pel balcó i/o finestra directament al carrer doncs, com afirma en Josep -col.laborador d'aquest bloc- ja no saben que fer amb les escombraries i el constant canvi d'emplaçament dels contenidors no soterrats.

PASSEJANT SOBRE PUNTS DE COLOR ROSA

Ja fa uns mesos diverses rajoles de la ciutat van aparèixer amb un puntet rosa de misteri pintat.

Curiosament es tractava de rajoles mal instal.lades, que ballen, trencades, etc.

Resulta -però- que aquests misteriosos punts rosa han esdevingut això, i només això, doncs ja s'estan esborrant pel desgast del dia a dia. I és que senzilalment es tractava d'un joc per tal d'aterrir els veïns i comerciants davant de la possibilitat de noves obres...

FALTEN LES CADIRES

El Balcó del Mediterrani...

l'enveja dels pobles veïns,

la vista del mar,

la mirada perduda al no-res...

Sí, sí, preciós, emotiu, per posar-se a plorar...

a plorar?

Per què no a berenar?

És clar home!

Aprofitem la taula de càmping!

La taula ja hi és, ara només cal posar les cadires i gaudir de la vista!

Ben mirat, no sé on col.locarem les cadires!

CARNESTOLTES, SETZE VOLTES

Durant el Carnaval de Tarragona fins-i-tot les estàtues ens encomanen la seva marxeta... La colla que conforma el monument als castellers s'ha erigit en comparsa, en comparsa reivindicativa doncs exigeixen que els hi sigui feta neteja amb aigua i sabó de Marsella (el sector radical -mai content- insisteix en uns passis per a l'Aquatonic de Montbrió).

Els castellers van fer una mica de festeta sense alcohol (vegeu les restes d'aigua i xocolata que van llençar-se, joiosos, pel cap!) sense deixar d'aixecar la torre humana, sense deixar de fer sonar la música...

Que no pari la música!!

La placa indicativa també reclama sabó de Marsella

EL TUB METÀL.LIC CELTA

Una antiga superstició celta ha està duent de cap els operaris de la brigada. Aquesta superstició diu que la persona que retira el darrer fragment d'arbre de Nadal d'un poble o ciutat començarà a perdre les ganes de treballar i la memòria a partir de la cinquena lluna nova.

És per això -per no perdre ni la memòria ni les ganes de treballar- que ningú gosa retirar el darrer fragment d'arbre de nadal, encastat encara dins el metàl.lic tub de la plaça del Mercat.

PROHIBIT DECAPITATS

Aquest senyal de l'aparcament de la Rambla indica clarament que l'accés a persones decapitades està rigorosament prohibit. Per aquest motiu, demanem a tots aquells que heu perdut el cap que no accediu al recinte.

Dedicat a la gent de la Murga Matutina en el seu 25 aniversari.

BANY DE CIMENT

Les nostres autoritats culturals i artístiques -que ho són, no en dubteu- han pensat. I han pensat bé.

Com fer arribar l'art contemporani als xòfers?

Doncs decorant de forma artística les senyals de trànsit que estan obligats a mirar.

Aquesta senyal, és una al.legoria a les brutals obres de la zona del Fòrum, vegeu sinó el bany de ciment aplicat amb cura per l'artista al suport de l'obra: la senyal de trànsit. D'altra banda les aplicacions de pintura negra en forma de nuvolet, simbolitzen l'estat d'ànim dels veïns de la zona.

Dedico aquest post a l'estàtua equestre del general Prim de Reus, guarnida aquests dies en honor a les obres de la ciutat veïna.

LLÀGRIMES NEGRES

Aquest casteller sembla que està una mica trist: plora llàgrimes negres. Desconeixem si és a causa dels resultats del darrer concurs de castells, o bé -senzillament- perquè hi ha personatges que es dediquen a fer servir el seu ull esquerra de cendrer, per a apagar puntes de cigarreta.

Dedico aquest post als soferts castellers que participen en la baixada dels pilars, i en especial al Víctor.

ELS GENIS DE L'OBRA PÚBLICA S'EXERCITEN PEL 2016

Aquest dimarts 13 van començar les pràctiques del curs d'aplicacions de l'asfalt, corresponent als alumnes de grau superior de l'Institut Inferior Quitranístic. Les primeres pràctiques van realitzar-se ben aprop dels despatxos de professors i tutors, al carrer Rera Sant Domènec i Salines.

El dimecres 14 van començar les pràctiques del curs de piconatge i forats varis, corresponent als alumnes de grau superior del Centre de Rases Saturades. Les primeres pràctiques van consistir en obrir una rasa a sobre de l'asfaltat que va dur-se a terme el dia anterior.

A les fotos s'observa un alumne de rases saturades treballant sense els Equips de Protecció Individual i sense la senyalització reglamentària, per la qual cosa va ser injustament obligat a picar una nova rasa al carrer Cardenal Cervantes.

Giorgio, un veí, va anar seguint els avenços de tot plegat i -no sense ironia- ens interroga amb aquestes savies paraules: "Com han pogut obtenir el preceptiu permís municipal, si les males llengües diuen que una vegada s'asfalta un carrer no es pot obrir fins que passen 5 anys...? Misteris de la Imperial Tarraco".

Fotografies i informació del nostre col.laborador Giorgio.

CARTA D'ALBERT SALUDES

Carta rebuda el 5 de gener de 2007 al nostre correu. En un primer moment vaig pensar que eren només unes fotos, després vaig adonar-me que hi havia també un text. Demano disculpes a l'Albert Saludes pel retard en la publicació de la seva carta i també li agraeixo la seva amabilitat i interès.

Per a aquells que l'escassa massa cerebral la tenen situada en els bíceps o bé se'ls ha anat desplaçant cap al final de l'esquena, no estan de sort. Des que algú va aixecar la primera llosa de l'extensísim banc del Passeig Marítim (suposadament, per a impressionar a la penya) fins avui divendres cinc de gener de 2007, aquell brètol ha tingut seguidors que fins i tot han superat la seva “gesta”, doncs últimament ja no es tractava de arrencar la llosa i prou, ara hi havia una segona part que consistia en llençar-la el més lluny possible.
És fàcil d'entendre el que poden fer els tres conceptes següents quan els ajuntes; jovent, alcohol i claca (és a dir; els incondicionals, els pilotes, els dèbils, el coro, etc. dignes de tot líder i disposats a aplaudir qualsevulga cosa que el líder digui o faci. Doncs finalment, els responsables de vetllar per la nostra seguretat (Ajuntament, Obres Públiques, Diputació, no en tinc ni idea) abans que aquests brètols no desmuntin el passeig, han pres una dràstica decisió: com que amb tornar-les a “enganxar” ha quedat demostrat que no n'hi ha prou, avui, uns operaris donaven els darrers tocs de trepant, per a inserir unes tijes de ferro forjat entre la base i la llosa, i tapant de nou el forat amb ciment, tot per tal de que els diferents components del llarguíssim banc formin part d'una sola peça. Ben pensat! senyors responsables. Bravo!!
A veure qui és ara l' intel.ligent que aconsegueix axecar una sola llosa més.
Fotos i text: Albert Saludes

PROBLEMA MURAL

Quants colors diferents hi ha aquí?
Resulta immural haver d'aguantar la policromia dispersa.
Ja està bé, home!

Associació Grafiters Monocròmics

AVANTATGES DE L'ESTAFETA

Les estafetes de correus del segle XXI pertanyen al model compacte, còmode, pràctic i rentable. Com veieu, ja ha arribat al carrer l'aferrissada lluita entre el correu tradicional i el modern correu electrònic. Les cartes tradicionals es llencen pel forat especialment instal.lat a la part superior del recipient, provant de no tocar amb els dits la càpsula groga. L'avantatge de l'estafeta tradicional és que qualsevol contacte de l'estafeta en qüestió amb els dits humans pot transmetre malària i febre groga. Com a mínim això deuen pensar els veïns de l'Avinguda Catalunya, testimonis diaris de l'inexorable pas del temps.

OLYMPICS 2116

La setmana passada es va iniciar la campanya per la pre-candidatura de Tarragona pels Jocs Olímpics d'hivern del 2116.

A la imatge, la torxa...

(la torxa és la foto de la dreta. L'altre és un logotip que hem trobat pel Camp de Mart)

tgn'16