El dia 29 de febrer els veïns de la plaça Verdaguer han convocat una concentració per tal de reclamar -de forma no violenta- que el consistori torni instal.lar el Jardí Zen. En l'acte hi participaran una parella de monjos zen japonesos arribats per a l'ocasió, doncs segons ha declarat un d'ells: "El jardí zen de la plaça Verdaguer és marc de bellesa sublim, però sobretot compensa els camps energètics de 10 grans jardins zen japonesos, per la qual cosa no podem consentir que ara hi plantin un arbre i retirin les roques que de forma alegre però ordenada donaven vida al jardí zen de la plaça Verdaguer".
En canvi Juani Dallonses, veïna de la plaça, es mostra contrària al jardí zen doncs afirma que les pedres no eren tals i que tot plegat era mostra de deixadesa i -citem textualment-: una "warrada", amb V doble.
Imatge enviada per Rosa Casas, a qui agraïm la seva amabilitat i enviem una forta abraçada.
6 comentaris:
Doncs a mí m'agrada així, el verd en aquests parterres assimètrics. No entenc com a quatre botiguers s'els ha posat el jardí entre cella i cella.
Jo no se què volen els botiguers però vaja ara per ara massa verd, no hi és...
El “jardí” s’ha de mirar de prop doncs i “floreixen” les espècies mes sofisticades que un es pugui imaginar... moltes de la família “ caques marrons i negres” regades per pixums etc. una porqueria amenitzada amb el club dels borratxos i no precisament els de “Velasques “.
Petonets i abraçades !!!
Sou els millors del mon bloquero!!
:D
Segur que el Malloll hi tira zotal i més d'un crio s'intoxica si gateja per la super gespa.
Jo vull la plaça verdaguer VERDA i estic en contra dels que es volen caregar aquest jarninet, cutre, però jardinet cagadet.
Publica un comentari a l'entrada