Carta rebuda el 5 de gener de 2007 al nostre correu. En un primer moment vaig pensar que eren només unes fotos, després vaig adonar-me que hi havia també un text. Demano disculpes a l'Albert Saludes pel retard en la publicació de la seva carta i també li agraeixo la seva amabilitat i interès.Per a aquells que l'escassa massa cerebral la tenen situada en els bíceps o bé se'ls ha anat desplaçant cap al final de l'esquena, no estan de sort. Des que algú va aixecar la primera llosa de l'extensísim banc del Passeig Marítim (suposadament, per a impressionar a la penya) fins avui divendres cinc de gener de 2007, aquell brètol ha tingut seguidors que fins i tot han superat la seva “gesta”, doncs últimament ja no es tractava de arrencar la llosa i prou, ara hi havia una segona part que consistia en llençar-la el més lluny possible. 
És fàcil d'entendre el que poden fer els tres conceptes següents quan els ajuntes; jovent, alcohol i claca (és a dir; els incondicionals, els pilotes, els dèbils, el coro, etc. dignes de tot líder i disposats a aplaudir qualsevulga cosa que el líder digui o faci. Doncs finalment, els responsables de vetllar per la nostra seguretat (Ajuntament, Obres Públiques, Diputació, no en tinc ni idea) abans que aquests brètols no desmuntin el passeig, han pres una dràstica decisió: com que amb tornar-les a “enganxar” ha quedat demostrat que no n'hi ha prou, avui, uns operaris donaven els darrers tocs de trepant, per a inserir unes tijes de ferro forjat entre la base i la llosa, i tapant de nou el forat amb ciment, tot per tal de que els diferents components del llarguíssim banc formin part d'una sola peça. Ben pensat! senyors responsables. Bravo!!
A veure qui és ara l' intel.ligent que aconsegueix axecar una sola llosa més.
Fotos i text: Albert Saludes
És fàcil d'entendre el que poden fer els tres conceptes següents quan els ajuntes; jovent, alcohol i claca (és a dir; els incondicionals, els pilotes, els dèbils, el coro, etc. dignes de tot líder i disposats a aplaudir qualsevulga cosa que el líder digui o faci. Doncs finalment, els responsables de vetllar per la nostra seguretat (Ajuntament, Obres Públiques, Diputació, no en tinc ni idea) abans que aquests brètols no desmuntin el passeig, han pres una dràstica decisió: com que amb tornar-les a “enganxar” ha quedat demostrat que no n'hi ha prou, avui, uns operaris donaven els darrers tocs de trepant, per a inserir unes tijes de ferro forjat entre la base i la llosa, i tapant de nou el forat amb ciment, tot per tal de que els diferents components del llarguíssim banc formin part d'una sola peça. Ben pensat! senyors responsables. Bravo!!
A veure qui és ara l' intel.ligent que aconsegueix axecar una sola llosa més.
Fotos i text: Albert Saludes
12 comentaris:
animem a tots el amics de tarragona2016.blogspot que ens escriguin. Per nosaltres és un plaer compartir el desig de millorar aquesta ciutat.
Hola de nuevo a todos!
Muy buena medida, si senior.
El problema es el siguiente:
Por que hay que llegar a este punto?
Por que hay tanto incivismo?
Estas cosas no deberian ser necesarias...
el problema de les lloses, a part dels 'retarded' que es dediquen a fer-se-les petar, es que estaven mal instal.lades. Fins i tot visquent en un mon ideal on no hi haguessin killakos, neeeengs i d'altra escoria social, aquestes lloses haguessin anant caient una a una pel simple fet que els que les mantenia unides al 'pilo' (ultimament, la vida tgnina depen massa dels pilons!) era un trist pegot de ciment.
Les lloses haurien d'haver tingut una pec,a de la seva armadura que sobressortis i s'hagues pogut endinsar dins dels pilons de ciment mentre s'estaven construint. Com les capacitats constructives dels artistes que foten les obres a l'ajuntament son pessimes i comparables a les dels que van fer les dues primeres cases dels tres porquets (la de palla i la de fusta), doncs, al final, qualsevol 'mono-neurona' o 'garruleitor' de torn es capac, de fer caure la barraca.
Si quan un d'aquests jintxos drogates i anorexics que no tenen ni mitja hostia li fot cop a qualsevol pec,a del mobiliari urba es trenques el peu pel fet d'estar aquesta ben fermada a terra i ser robusta, potser s'ho pensarien dos cops. Pero com la majoria de coses semblen de plastelina i es desfan de mirar-se-les, doncs, aquests carallots s'envalentonen i es pensen que son superman, quan no passen de ser 'subnorman'.
Hem de ser naltros, els ciutadant tarragonins, qui hem de vetllar per la nostra ciutat, com si fos casa nostra, que l'es. Si cal, hem de tocar el crosto a l'alcalde i recordar-li per a que paguem impostos i a qui ell ha de servir. I no n'hem de deixar passar ni una!
Salut i forc,a!
Bon text, el d'Albert saludes, i bones fotos.
A la del treballador (l'he ampliat clicant a sobre) observo dues anomalies que contravenen la legislació en matèria de salut i seguretat laboral:
1.- No du taps a les orelles.
2.- No du ulleres de seguretat.
Visca el frikisme laboral!
realment resulta increible que es tinguin de prendre mesures antigamberrisme. M'alegro que el consistori o qui sigui en tingui interès i espavili els arranjaments. Ara bé, el gamberrisme urbà resulta intolerable.
Jo no crec que sigui un problema de gamberrisme. De gamberros n'hi hagut sempre i sempre n'hi haurà. El problema, per mi, és doble: 1. Per què es fan les coses tan malament? No podien haver-ho posat reforçat des d'un principi? 2. Per què han de passar tants anys perquè s'arreglin les coses en mal estat? A Hernández Sanahuja continuen havent-hi uns cables de telèfon mal tallats. Ja veureu quant de temps hi seran.
Olá grande e humanitário amigo Cèsar.
Teu blog e teus postes continuam maravilhosos e nos fazendo refletir à respeito da vida.
Parabéns
hola yo tambe tin una pagina web si podeu visitarla
gracies
http://tarragonalabonica.blogspot.com/
Otra vez metiendonos con los operarios?. "Si nadie me obliga, pa hacer 4 forats con la hilti ponerse cascos y gafas es de gilipoyas. Lo que me importa a mi es que no me parta la muñeca la mierda maquina esta!".
Así es.
Hola anónimo de les 03:19,
No tenim intenció de fotren's amb els operaris, només comentem, i en tot cas el responsable penso que també ho és el cap dels operaris, tant a nivell tècnic com a nivell polític.
Gràcies,
Ei Gran Barruet m'ha agradat molt la barrufada superman-subnorman... molt bo!
Teniu ja imitadors de blog... Però l'original sempre serà el vostre.
Publica un comentari a l'entrada