L'Arc d'en Toda és un lloc de la ciutat amb un cert encant i molta història. Aquesta setmana unes amigues meves van anar a passejar per aquella zona i em van enviar unes fotos on lamentaven l'estat un pèl ruïnós del sostre de l'arc. A més a més, em comentaven que hi havia un parell de cases on les portes estaven tapiades i tancades de forma fins i tot agressiva.Què deuen amagar aquestes parets?
La història d'una ciutat ha d'escriure's en la seva totalitat, sense deixar ombres que amaguin el passat...
Aquestes portes sota l'Arc d'en Toda amaguen secrets...
Quins són?
Què expliqueu als vostres visitants quan els ensenyeu la muralla i arribeu a l'alçada de l'arc?
Fem un cigaló al Bar la Muralla?
Fem un cigaló al Bar la Muralla?
23 comentaris:
La part alta es un lloc preciós per passejar, llástima que molts dels seus indrets estén tan descuidats!
No sé exactamente donde queda este arco, pero lo buscaré para observar las paredes tapiadas y poder verlo de cerca y así darte pronto una opinión.
De veritat que dóna por passar per l'arc en qüestió, entre el estat lamentable del seu sostre i per dins portes tapiades o tancades d'aquesta manera, sis plau demanen que els responsables miren això!
y las palomas! es un lugar de terror de verdad cuando pasas y oyes el ruido ensordecedor de las palomas, que además de ruidosas son tan sucias y esto agravado al estado del techo, la soledad del lugar que es habitual y lo que se menciona de locales tapiados, bueno...es normal que este sitio sea tan solitario con estas caracteristicas.
jaaaaaaaa, BAR LA MURALLA? ON ES AIXO? SERÀ RESERVAT PER ESSERS DE UN ALTRA MON? NO VEIG L'ENTRADA!
què hi havia al Bar La Muralla?
xerlok que eres un pillo!!! todos sabemos que había en el Bar la muralla, bueno, al menos los más entrados en edad
Aquí hi va existir "Ca la Carola"... un dels més clàssics locals de cites de l'època dels nostres besavis...
Penso que l'Ajuntament podria muntar una ruta turística pels antics prostíbuls tarragonins, alguns dels quals encara conserven el rètol...
He pasado muchas veces por este arco, cuando se podía aparcar libremente por detrás de la Catedral o en la Pza. de San Juan. Siempre me ha llamdo la atención este rincón tan sui géneris. Para los que no somos de Tarragona y no llevamos mucho tiempo aquí, ¡que se expliquen lo que saben! ¡vamos, no seais egoistas! La historia de nuestra ciudad no es solamente piedras, sino recuerdos e historias vivas.
Jo anava al col.legi Seminari Menor i passava diàriament pel Carrer de la Guitarra. Els nens sabíem que allà hi havia unes cases de cites i recordo més d'un intentant ficar el cap...
(jo no eh?)
Muy interesante Tondo, tambien estoy de acuerdo!!
Darrerament tinc por, doncs amb tanta modernitat i disseny s'estan carregant l'ànima de Tarragona.
Espero que no fotin el nas a l'Arc d'en Toda, i que en tot cas només ho facin per motius de seguretat, no per carregar-se aquest autèntic lloc amb l'excusa de... arreglar-lo.
Tinc por també pels arbres, doncs l'Ajuntament va a sac...
Tincs por per les restes arqueològiques que sorgeixen en alguns contenidors soterrats (com Pin i Soler).
En aquests dos casos Agrotarraco i Cota 64 al final de tot acaben justificant l'injustificable.
I si m'equivoco que algú m'ho expliqui... i deixaré de ser un poruc...
;-)) Salut!
"Al llegar a Tarragona,
lo primero que se ve
es Ca la Carola
y el asilo de San José"
Així diu la famosíssima copla
Que bo!!!
BRUTAL!
Animo a més ciutadans a explicar-nos coses sobre aquest lloc....vinga tarragonins, què passa amb la Memòria Històrica?
molts som els que recordem "el bar la Muralla" i altres indreyts d'interes "socio-cultural" de la part alta de tarragona. els qui com jo hem jugat de petits pels carrers podriem fer un extens inventari dels locals d'alterne que hi havia. Jo vivia a la Baixada Peixateria, de fet hi vaig neixer. Era casa els avis, i anava a col.legi al sant pau al Camp de Mart moltes tardes quan sortiem de cole a les sis amb alguns companys de la zona anavem a "espiar" atrets per les llumetes vermelles que es trascolaven de l'interior i (quina poesia, que poetic)feiem apostes de qui era capaç d'entrar-hi i cronometravem qui estava mes temps dintre. quasi sempre teniem que sortir escopetejats perseguits per alguna dona d'aquelles tot dient-nos mil renecs. clar que nosaltres erem nens de 10 o 12 anys, i allo era tot un mon que just descubriem; el sexe.
una amic m'ha explicat que un cop un nen del col.legi Sant Pau va anar a comprar xupa xups al bar La mUralla...
jajajajajaj! pot ser jajajaj es solia gastar aquest tipus de broma. Una anecdota veridica perque la m'hi vaig trobar es que un company va entrar i va trobar al seu oncle a dins prenent un cubata
així això del xupa xup és una broma que es feia? i jo que me la porto creient des de fa 20 anys...
L'oncle d'aquest noi segur que no va entrar precisament a comprar xupa-xups, tot i què molt desencaminat no anava l'home...
He de reconèixer que quan estudiava BUP algun cop vaig entrar (i sortir esperitat) en alguns d'aquests xiringuitos, en concret al bar LAS CADENAS... Flipa quj nom més heavy!
L'oncle d'aquest noi segur que no va entrar precisament a comprar xupa-xups, tot i què molt desencaminat no anava l'home...
He de reconèixer que quan estudiava BUP algun cop vaig entrar (i sortir esperitat) en alguns d'aquests xiringuitos, en concret al bar LAS CADENAS... Flipa quj nom més heavy!
L'oncle d'aquest noi no anava a comprar el xupa xups, anava amb el seu de xupa xups...
Milers de soldadets de la gloriosa Infanteria del Cuerpo de Tierra del Regimiento Badajoz del no menys glorioso ejército español es "van fer homes" en aquests tuguris. També caldria tenir en compte la quantitat de fills que la marina dels USA deu haver engendrat entre les mestresses del sexe que treballaven als bars en aquells temps. Veurel's ben borratxos anant per avall, en busca del port, era tot un espectacle, "cutre", però espectacle al cap i a la fi,i com que no teníem tv., doncs... tu diràs. -Albert Saludes-
Publica un comentari a l'entrada