De fet l'edat no només afecta a les persones, i les arrues, les esquerdes, el desgast afecta també a llocs per on hi passem precisament nosaltres, les persones.
Potser Adolfo Domínguez hagués xalat en una altra època contemplant la plasticitat d'aquest pas anomenat zebra.
4 comentaris:
mes arrugues deuen tindre las escales Triunphalis del anfiteatre romà que vareu trobar ahir, que en fareu de tantes pedres
salutacions
a part de mal pintats, tenim de totes les modes i maneres, però entre que no es veuen i que no es respecten l'estalvi de pintura i semàfors que es podria fer, permetria pagar els atropellaments que hi ha a la ciutat i que mentre no mori ningú aqui no passa res... com estiguin entrant o sortint d'una rotonda, més val que afinem la carrera i el moment per evitar riscos, fins i tot els urbanos amb el corresponent cotxe patrulla engantxat al seu anus no respecten aquests grafitis legals. La insoportable inutilitat del urbano i pintades així parlen de la Tarragona sostenible amb la mobilitat sense control.
...guribanu, quadrumanu, no se´t veu per enlloc....(la cançoneta segueix, però...cloguem la mui, xèics¡¡¡)
...per gratar-te l´almorrana
has caigut de la liana i t´has quedat fora de joc....
Publica un comentari a l'entrada