Parodiant la frase que va fer famosa l’inefable Paco Martínez Soria amb aquell accent aragonès tant característic, la hi podríem cedir als pacients turistes que intenten creuar un dels semàfors -possiblement- més usats pels nostres visitants foranis.
El quadre es repeteix cada dia un grapat de vegades i al llarg de tot l’any:
arriben a la vorera, s’aturen i miren de quin color està el semàfor, com que els dos colors semblen igual d’encesos -o apagats- opten per la precaució (no oblidem que estan en terra estranya).
I així, veuen passar els cotxes, vianats locals o d’altres que son més agosarats. I ells, mentrestant, amb cara de no entendre res, palplantats.
Si tenim en compte que aquesta rotonda es troba al bell mig de la ruta turística-cultural, és fácil imaginar la quantitat d’improperis que deuen deixar anar els nostres soferts visitants de la Tarragona patrimònica.
Tant difícil seria programar el semàfor corresponent als vianants d’una forma visual- racional?
Fotos i text: Albert Saludes - Fotos de la 1 a la 4 -
I així, veuen passar els cotxes, vianats locals o d’altres que son més agosarats. I ells, mentrestant, amb cara de no entendre res, palplantats.
Si tenim en compte que aquesta rotonda es troba al bell mig de la ruta turística-cultural, és fácil imaginar la quantitat d’improperis que deuen deixar anar els nostres soferts visitants de la Tarragona patrimònica.Tant difícil seria programar el semàfor corresponent als vianants d’una forma visual- racional?
Fotos i text: Albert Saludes - Fotos de la 1 a la 4 -
5 comentaris:
Genial treball de periodisme d'investigació. Gràcies Albert un cop més per la teva col.laboració!
Muy buenas las fotos de don Albert Saludes. El tema de los semáforos también tiene su miga. Pero claro, para solucionarlo habrían de hacer algunos cursillos formativos los responsables semafóricos.
Se tomarán medidas, cuando haya un accidente, supongo.
Passo quatre-cops-al-dia per aquesta rotonda de trànsit internacional, i l'estampa sempre és la mateixa; turistes amb cara d'incrèduls al deduir que si volen creuar, se l'han de jugar. Quan arribo a la seva alçada, em fa vergonya quan em miren, i m'agafa complex d'incivilitzat, tot i que, en veure que els deixo passar, la seva cara denota una sorpresa total. Segur que som europeus??
Albert Saludes.-
En aquest país no pensem massa i menys pensaran en uns semàfors. I la veritat és que no estaria gens malament...
Els semàfors peatonals de Tarragona haurien de tenir un capítol propi. Un parell de casos més:
- Semàfor del C. St Francesc, a l'alçada de la Rbla Nova: El vermell sempre sembla (o està) encés. Quan passes? Quan veus el semàfor de tots els colors :)
- Domènec Guansé/Lluis Companys: El semàfor que hi ha darrera del Diari és més segur passar-lo en vermell que en verd (la part de la sortida de L. Companys cap a Ossó/Av.Roma). Quan està en verd, els vehicles el tenen en àmbar intermitent... Pero quan està en vermell, els cotxes també el tenen en vermell !!!! Solució: creuar el semàfor en vermell, segur que no passa cap cotxe ;)
Publica un comentari a l'entrada