No fa ni tres mesos que s’ha obert al trànsit el nou tram que arriba a la bocana del port i ja fot fàstic, així, com sona.
De bon matí, un pescador de canya carregat amb els seus estris (foto núm. 1)
passa per sota del senyal de “PROHIBIT PESCAR” mentre es dirigeix cap al final de l’espigó.
(Foto núm. 2) En el seu recorregut, ha de recórrer el llarg tram en el qual destaca el color gris clar del ciment armat que conforma el passeig inaugurat recentment.
Finalment, arribat al punt, es posa a pescar com si res (foto núm. 3).
Analitzant molt de passada la situació, podem observar:
a). Que els pescadors, es passen per “l’arc de triomf” la prohibició de pescar.
b). Que els esmentats pescador de canya són, en general, bruts de mena, doncs el gris del ciment l’han convertit en negre, i el terra està ple de capses buides de cucs, puntes de cigarret, llaunes de cervesa, clofolles de pipes i... etc. etc. (Allà on hi ha pescadors de canya, sempre hi queden restes.)
Mentrestant, la paperera pateix un depressió perquè no se sent gens útil en aquesta vida.
Ah! I com que allí no hi orinaris... doncs, d’allò també.
Com podrem estar orgullosos de la nostra ciutat, amb aquest tipus de personal que corre per casa!
On son els vigilants? Com estarà això d’aquí a un any? Perquè hem de prescindir de fer una passejada meravellosa per culpa d’uns incívics?
Fotos i text: Albert Saludes
De bon matí, un pescador de canya carregat amb els seus estris (foto núm. 1)
passa per sota del senyal de “PROHIBIT PESCAR” mentre es dirigeix cap al final de l’espigó.
(Foto núm. 2) En el seu recorregut, ha de recórrer el llarg tram en el qual destaca el color gris clar del ciment armat que conforma el passeig inaugurat recentment.
Finalment, arribat al punt, es posa a pescar com si res (foto núm. 3).
Analitzant molt de passada la situació, podem observar:
a). Que els pescadors, es passen per “l’arc de triomf” la prohibició de pescar.
b). Que els esmentats pescador de canya són, en general, bruts de mena, doncs el gris del ciment l’han convertit en negre, i el terra està ple de capses buides de cucs, puntes de cigarret, llaunes de cervesa, clofolles de pipes i... etc. etc. (Allà on hi ha pescadors de canya, sempre hi queden restes.)
Mentrestant, la paperera pateix un depressió perquè no se sent gens útil en aquesta vida.
Ah! I com que allí no hi orinaris... doncs, d’allò també.
Com podrem estar orgullosos de la nostra ciutat, amb aquest tipus de personal que corre per casa!
On son els vigilants? Com estarà això d’aquí a un any? Perquè hem de prescindir de fer una passejada meravellosa per culpa d’uns incívics?
Fotos i text: Albert Saludes
7 comentaris:
t'equivoques en una cosa: "Allà on hi ha pescadors de canya, sempre hi queden restes". jo hi set pescadora tota la vida de canya, i t'asegur que mai he deixat cap resta del que puguin acusarme. pero jo parl per mi mateixa, perque de bon demati, quan arrib a la mar, ja hi ha capses per tot arreu. Haurien de ser mes solidaris amb el medi ambient, i si no que vagin a la peixateria si volen peix.
salutacions
Si que fot fastic la veritat
Ostres, comencem bé, quatre dies i fet un nyap... I el que m'intriga és la tanca de filferro, fa com una mica de lleig, no?, fem recull i cap a l'ajuntament!
Feliz año nuevo y feliz web que ja són más de 90000 entradas...
...Tarracagona la Pudenta i els tarracagonencs són aixì, madam la marquise...per cert, un bon lloc per anar a cagar i a pixar, aquell del Bosc de la Marquessa...encara que una mica lluny, sí...però, una bona emmerdada tarracagonenca prou que s´ho val...tarracagonencs : pixeu i cagueu i embruteu-ho tot...que Focsa ho neteja tot¡¡¡
(no s´és més net per molt netejar sinó per poc embrutar, galifardeus¡¡¡taratscagonencs¡¡¡)
eps... anonim 1... que ets de Reus i tens rabia?
Un post molt bo, com sempre ens te acostumats l'Albert Saludes.
Així, incidint en els temes en què ningú incideix... Molt bé!
Publica un comentari a l'entrada