A Tarragona no ens cal esperar a aquest dia per a poder riure una mica. Passejant pel carrer cada dos per tres ensopeguem amb coses... aixafem coses... veiem coses.... pensem en coses.... que ens fan riure i no parar.
En tot cas advertir que aquesta foto no és cap muntatge: és real com la vida mateixa i mostra què encara hi ha senderi doncs algú s'ha molestat a arrenglerar els bancs. O....
O... O bé algú s'ha molestat amb la possibilitat de que les relacions personals esdevinguin massa promíscues? No ho sabem...
4 comentaris:
Aquests bancs deuen ser de l'Ikea de munta i desmunta...do it yourself
Osti algun enrotllat els podria col.locar davant del Cap Muralles. Si estás txungo sobre les 7:15 de la tarda, els metges o visiten, et fan esperar a que obrin l'atenció continuada a les 8:00 i tenint en compte que qui va al cap és perquè no es troba bé no aniria malament un banc per passar els 45 min d'espera al carrer...
Vaig quedar molt feliç per la dedicatória. Som tan distants i tan pròxims d'ànima. El teu poble i el nostre poble i un sentiment libetário. Tenim també a Brasil, el dia dels innocents. Infelizmente a pocs podem fer somriure, encara amb els tropeços i descaminhos de la difícil realitat amb que viuen. Una gran abraçada i moltes gràcies, carlinhos medeiros
Publica un comentari a l'entrada