8.11.06

ESPORTS D'AVENTURA A REDING

Lo seu és aixecar-se d'hora, dutxar-se i situar-se de bon matí a l'entranyable carrer Reding. Hi ha un moment es que es produeix un col.lapse de cotxets de nen petit. Llavors comença l'aventura i com si del trenet de la bruixa es tractés cal fixar-se en els obstacles. Primerament, en veure't arribar l'operari de la piconadora gegant apreta al màxim (el capataç ja es deu haver llevat). Els cotxets poden arribar a derrapar i -com ha passat realment- llençar tanques dins l'obra. La cursa prossegueix fins a la zona de dunes dakarianes. Precisament és allí on cal buscar el cap de l'escultura familiar del Camp de Mart sense que surti la bruixa amb l'escombra d'alguna de les cases que es comuniquen amb l'exterior amb un pont elevat de fusta.

15 comentaris:

Anònim ha dit...

Això de les eleccions ja ho té...no n'aprendrem mai!

Pere Tarter ha dit...

Si troben el cap del nen del Camp de l'Art, sisplau que el tornin a col.locar a l'escultura de la família. Un cop col.locat al seu lloc que enterrin l'escultura sencera al carrer Reding. Probablement serà l'unica manera de conservar l'escultura inquebrantable i impoluta.

Anònim ha dit...

queridos bloggeros

reivindico una critica constructiva hacia los %(%&%&/(() que con la excusa de aparcar en el Hipercor de la Plaça Imperial hacen lo que les rota, dia si, dia también, hora, mes y año...y la guardia urbana...ni idea de donde se mete.

A mi particularmente no me da rabia que aparquen donde puedan...me indigna que con su temeridad causen más de un accidente en un paso que precisamente no es ancho y por donde intentamos pasar muchos conductores.

Al pasado sabado estuve a punto de chocar con un "amigo" cuando yo bajaba por Marques de Montoliu, y el muy majete salió marcha atrás del "autoparquing" del Hipercor pasando olimpicamente de todo.

Podriamos poner un Hipercor delante de la casa del Señor Alcalde, no creeis???

Hacemos un referendum???

Cèsar Llamborda ha dit...

Tot el suport a aquest últim comentari. És un escàndol lo de l'Open Cor. A veure si més endavant podem parlar-ne. Ah! Sembla que devant de Caixa tarragona també estan fent un auto-pàrquing com el de l'Hotel ciutat de Tarragona. O tots o ningú. No?

Anònim ha dit...

Paios, el link a la notícia del Diari de Tarragona ja no xuta. Si no heu fet una copia de la pagina, malament!

Aques blog té més exit que el You Tube. 4000 visites! Si us presenteu a alcadia, doneu la camapanada eh?

Anònim ha dit...

de debó lo de Caixa tarragona???

llavors com "collons" volen que passem per la Plaça Imperial???

fem un metro o què

P.D. Jo també les he tingut amb els de l´autoparking del Opencor...però amb menys sort que l´amic de dalt. si que vaig tenir un accident

Anònim ha dit...

Lo del "corobert" no té nom.¨És ilegal aparcar d'aquella manera. Perquè tanta permisivitat?

Anònim ha dit...

Dues coses:

1. Lo de les obres del carrer Soler és escandalós, em sembla que des del mes de maig que hi treballen. Si tenim en compte que han aixecat la vorera tres cops potser és un temps récord... espero que no ho haguem pagat tres vegades?

2. Com és que no es pot travessar la plaça Imp. Tàrraco??? en tot cas, estaria bé que no fós un cul-de-sac. Cada cop que arrivo per la gran rambla i he d'anar a fer el tomb per a seguir recte m'exaspero.

ENDAVANT

Anònim ha dit...

Si recordeu davant de l'estació d'autobusos hi havien uns plataners com els de davant la facultat. Van ser tallats i recordo que va sortir una o dues cartes al Diari i punt. Després va venir el pàrquin lliure per als de l'hotel damunt la vorera, quan resulta que l'hotel ja te un aparcament lateral i a més tenim el soterrani de la rambla nova i el del costat del parc de la ciutat. Amb l'open cor no van atevir-se a tant però ara el parking -d'escàndol com diea un altre blogger- és en ple carrer. I si recordeu davant de caixa tarragona existia una petita bassa decorativa amb sortidors -petits també-. Doncs just ara l'han treta i curiosament en col.locar la vorera estan instal.lant ja els espais per on hi podran pujar cotxes per aparcar damunt la vorera. Per tot plegat dóno suport a l'amic Tintin, caldria que la plaça no estigués tallada donant espai als peatons. Ah. i davant el govern civil també hi aparquen.

LAIA

Anònim ha dit...

que coi fa l´alcalde doncs???

i el subalcalde Aregio???

Cèsar Llamborda ha dit...

SANVI

Mirarem d'arreglar això del link. Gràcies.

Cèsar

Anònim ha dit...

Paralizadas las operaciones en Cataluña después de la derrota de Molins de Rey, dedicábase el general REDING, que mandaba el ejército de la derecha, a instruir sus bisoños soldados, rehuyendo el entablar choque alguno formal con el enemigo; más apremiado por los habitantes, resolvió dar un ataque general a los franceses, pensando interponerse entre ellos y la plaza de Barcelona, su base de operaciones, y tratar de envolverlos auxiliado por los somatenes. El general español se encontraba en TARRAGONA con 10.000 hombres, y el resto de su ejército, hasta 25.000, bajo el mando del general D. Juan Bautista de Castro, ocupaba una extensa línea de 16 leguas desde Olesa a dicha plaza, por el Bruch, Igualada, La Llacuna y Coll de Santa Cristina.

El general Saint-Cyr, que con unos 18.000 hombres estaba en el Panadés, concentrado el grueso de sus fuerzas entre Vendrell, Villafranca, San Sadurní y Martorell, cubriendo el Bajo Llobregat y Barcelona, adivinó al instante el intento de los españoles, y maniobrando con su acostumbrada destreza, se presentó de improviso delante de Igualada, de donde tuvo que retirarse apresuradamente Castro hacia Cervera, y obligó al brigadier Iranzo a refugiarse en Santas Creus. Rota y dividida ya la línea española, acudió Reding desde TARRAGONA para liberar a Iranzo, y entonces decidió Saint-Cyr interponerse entre aquél y dicha plaza. El general español, que se había movido luego hacia Montblanch para proteger la incorporación de otras fuerzas de la izquierda de su línea, decidió, previo consejo de guerra, volver a Tarragona, amenazado su rico campo por el enemigo.

Emprendiose la marcha, pasando Reding con la Vanguardia el río Francolí, por el puente de Goy, en la noche del 24; mas habiendo tropezado en la madrugada del 25 con las avanzadas de la División Souham, que ocupaba Valls, titubeó el general español, y volviendo a repasar el río, se situó en la orilla derecha, formando en línea de batalla defensiva, en lugar de seguir empujando a las tropas enemigas, a las que le habría sido fácil arrollar con un poco más de energía, venciendo así el débil obstáculo que se le oponía a su marcha a TARRAGONA. Mas la indecisión de REDING tuvo deplorables consecuencias, pues los franceses pudieron reponerse de la sorpresa, y llamando a toda prisa Saint-Cyr a la División italiana de Pino, que se había adelantado hasta Pla, diez kilómetros distante, se ponía en condiciones de tomar la ofensiva con fuerzas muy superiores. Mientras se le incorporaban las tropas de Pino, procuró entretener a los nuestros, tiroteándose sus guerrillas con las españolas desde las márgenes opuestas del Francolí, animando el repliegue intencional de aquellas al general Reding a pasar de nuevo el puente con algunas fuerzas, hábil estratagema del general francés para dar tiempo con estas escaramuzas a que llegase la División Pino.

Reunido el Cuerpo de ejército enemigo a las tres de la tarde, cuando ya los españoles habían decidido retirarse, dio Saint-Cyr sus disposiciones para un ataque decisivo, y a las tres y media se lanzaron resueltamente tres columnas, dos de la División Pino y una de la de Souham, sobre la línea española, que ocupaba una altura paralela, próximamente al curso del río, cruzando éste bajo el nutrido y certero fuego de la artillería y fusilería, que les causó muchas bajas. Nuestras tropas opusieron una resistencia tenacísima; pero acometidas a la bayoneta con incontrastable denuedo, y cargadas por la caballería contraria, parte de la que pasó a galope tendido el puente de Goy, bastó media hora para que los españoles, cediendo al bien concertado ataque del enemigo, fueron completamente desbaratados, acogiéndose los dispersos a los olivares, barrancos y bosques más próximos, huyendo de los sables de la caballería contraria, en dirección a Tarragona. El mismo D. Teodoro Reging se vio envuelto por los jinetes franceses, teniendo que defenderse con su Estado Mayor, espada en mano recibiendo cinco heridas, de cuyas resultas falleció en dicha ciudad dos meses después.

Consistieron nuestras pérdidas en unos 3.000 hombres muertos, heridos y prisioneros (entre otros jefes quedaron muertos en el campo los tenientes coroneles D. Ramón Armenta y el marqués de Salas; herido el coronel D. Carlos Briet de Saint-Ellier, y prisioneros el coronel del Regimiento de Santiago, Mayor General de Caballería, marqués de Castelldosríus; el coronel D. Manuel Dumont, comandante de Guardias Walonas; el teniente coronel D. Manuel Antúnez, Comandante de Guardias Españolas, y tres Ayudantes del General en Jefe). Tomaron toda la artillería; las de los franceses pasaron de 1.000, confesadas por ellos mismos. El enemigo entró en Reús, de donde sacó grandes recursos, y sostuvo hasta el 20 de marzo el bloqueo de TARRAGONA, en donde se desarrolló la peste, que se cebó de una manera cruel en la guarnición y en los habitantes.

Anònim ha dit...

Que deixin espai per a passar amb tantes tanquest i tanta hòstia

Anònim ha dit...

Per aquí no passa ni la cavalleria del gloriòs general Teodoro Reding, que en pau descansi. Per cert, ell va ser un dels que va estrenar l'actual cementiri de Tarragona.

Anònim ha dit...

Quina curiositat això del cementir. De fet ara amb aquestes obres preelectorals sembla que excavin tombes. Proposo als que fan aquesta web que inclogui un arxiu de so amb el soroll de la piconadora que surt a la foto, que jo he hagut de patir dia si dia també doncs tinc la desgràcia de treballar en aquest carrer.

Molt bona feina xavals!!!