Aquestes dues instantànies formen part del cablejat (fixe) que sobrevola capriciosament el carrer López Pelàez. Si ens fixem en el garbuix de filat divers bé podríem pensar que estem davant d'una escultura efímera, però no: fa anys i panys que el desordre ens assenyala quan gosem aixecar el cap mentre transitem per aquest carrer. Les formes capricioses que adopta el cablejat aeri en aquest carrer no han d'envejar a res ni a ningú. I millor que tot continui així no sigui cas que treguin espurnes!!
9 comentaris:
Saps què és el més trist de tot plegat? La de vegades que han degut obrir el carrer per fer cada cop una cosa diferent i el poc que li costaria a l'Ajuntament demanar que es faci un soterrament de la línia. Però, és clar, fer quelcom ben fet potser seria traumatitzant i a més d'un se li cremaria la mitja neurona que li queda... Igualment, si a algú li interessa el tema, es podria fer tot un treball de final de carrera sobre "arqueologia aèria" a Tarragona i, si seguint el cable, arribes a la "cova mare", pots flipar amb les relíquies que pots trobar. I, el més important, on estan situades.
molt bé aquesty blog. Aprepareu-se que ara, havent sortit al Diari, pujareu com l'espuma!
Enhorabona per les critiques. Si sortiu del Casc Antic us hi podrieu dedicar 24H crec jo
Estas imágenes para la Ciudad de Tarragona son una verdadera verguenza.
Tome nota Sr. Nadal, y póngase manos a la obra.
Felicitas xicots! ja era hora que tarragona tingués una cosa semblant a la que hen engegat. Us he vist al duari i molt béeeeee!
Porto durant 3 mesos aguantant sorolls d'obres!!!
Oleeeeee!!!!!
Felicitas xicots! ja era hora que tarragona tingués una cosa semblant a la que hen engegat. Us he vist al duari i molt béeeeee!
Porto durant 3 mesos aguantant sorolls d'obres!!!
Oleeeeee!!!!!
Robertus, subscric el que dius sobre contaminació acústica. Els qui vivim a la rambla Vella sabem de que parlem.
Arquebisbe Antolí López Pelàez, catalanista fill de guàrdia civil.
"l'arquebisbe de Tarragona, Antolí López Pelàez, el qual tot i no essent pas de Catalunya, aprengué el català per a poder sermonar al poble amb el seu llenguatge, i al Congrés Litúrgic de Montserrat de 1915 hi predicà l'homilia pontifical amb català (alguns en feien mofa a. m. D. g.) ; i sobre tots el Dr. Josep Torres i Bages, bisbe de Vic, autor de La Tradició Catalana, del qual hom conta que convidat a la conclusió d'uns exercis-missió d'una colònia industrial del Cardoner, prengué els sermons de la jornada final, en lloc de deixar-los al predicador, valencià, futur superior de la missió de Bombay, qui s'excusà de no saber predicar amb català. El Govern de Madrid temptà la puresa del seu esperit episcopal oferint-li l'arquebisbat de Burgos amb promesa del capell i púrpura cardenalícia, si aconsentía de deixar la seu catalana de Vic. Amb tals autoritats ve naturalment en record de cada catòlic i especialment de tot sacerdot i religiós, el vell adagi : «amb ell no erraria a desgrat : cum his non invitus erraverim».
Apa, no ho sabia,i és el meu carrer. Gràcies.
Felicitats per la vostra plana.
felicitats per la web, molt instructiva
Publica un comentari a l'entrada