Aquest home de mirada freda i penetrant és Richard Wagner, que fou un compositor d'òpera, director i teorista musical alemany nat el 1813 i desaparegut el 1883. Un home que encara que no tingui un carrer propi al barri dels músics, sí que té una escultura que resideix en el conegut parc tarragoní del Camp de l'Art, deliciós magatzem artístic de la capital del Neomodernisme XXI.
Independentment de la qualitat artística que pugui tenir aquesta obra, (un nen em va preguntar un cop si aquest home era un antic gladiador de Tarraco), el fet és que tenir-la, la tenim!
Desconeixem si aquesta imatge ha estat sabotejada per algun grupuscle judeomassònic, no ho sabem la veritat! Però, són imaginacions del qui sotscriu aquest post, o aquest home va disfressat d'Alatriste?
Un Wagner una mica "catxes".
21 comentaris:
On està aquesta estàtua exactament?
És al camp de Mart, en un extrem, a prop de l'entrada venint del col.legi Sant Pau o el dipòsit de cotxes, la grua, vamos.
Sebastià
el camp de l'art: un museu a l'aire lliure d'estàtues que fan pena
La fotografia del cap de Wagner és molt bona :-)
Sembla la típica foto de carnet, no?
com se passen no amb les estàtues no? imagina´t que venen els de Tarragona 2016 i veuen aixô
que algú em digui a kin gimnas va akest tiu
Això de TGN 2016 de què va, unes olimpíades de bàsquet o què.
Mereix Wagner una cosa així?
Quan els turistes alamanys visiten Tarragona, quina imatge els hi deu quedar?
Segons una plaqueta completament pintada de blau pels nostres amics els pintors d'estàtues, i que podem trobar al peu de l'escultura, aquesta peça va ser instal.lada der la DIPUTACION PRVINCIAL, sense especificar l'any
Richard Wagner
(Leipzig, 1813 - Venècia, 1883)
La família de Wagner no estava gaire relacionada amb la música, però alguns dels seus avantpassats havien estat cantors apreciats pel seu talent musical.
De molt petit va quedar orfe de pare, i la seva mare es va tornar a casar amb un actor, pintor i poeta de Dresden.
Durant els seus estudis a la Kreuzschule de Dresden, se sentia molt inclinat cap a la poesia, però no va ser fins que la família va tornar a Leipzig que Wagner va iniciar-se en la música, estudiant violí, piano i contrapunt.
L'any 1834 comença una llarguíssima sèrie de viatges per Europa dirigint concerts i òperes a Magdeburg, Königsberg, Riga...
El 1839 va haver de traslladar-se de Riga a París en vaixell. La tempesta durant la travessia va inspirar la que després esdevindria la seva òpera L'Holandès errant o coneguda també com El vaixell fantasma.
A París, per guanyar-se la vida, va haver de fer de crític musical. Això li va permetre fer amistat amb els músics més importants de l'època: Berlioz, Liszt, Meyerbeer, entre d'altres.
El 1842 va tornar a Alemanya, convertit ja en músic conegut per dues òperes estrenades, Rienzi i L'Holandès errant . Aleshores, la seva participació en la revolució de l'any 1849, el va obligar a fugir. Durant aquest període d'exili va estar a Zuric, Londres, Venècia, París, Brussel·les, i fins l'any 1862 no va poder tornar a Alemanya. Són d'aquesta època les òperes Lohengrin i Tannhäuser.
L'amistat amb Lluís II de Baviera li va permetre aplicar les seves idees reformadores a l'escola de música de Munic, però moguts per l'enveja, un grup de músics, escriptors, polítics i periodistes van iniciar una campanya per tal de desprestigiar-lo.
Wagner va tornar a Suïssa, a la vora del llac de Lucerna, i allà va acabar la composició de la famosa tetralogia que porta per títol L'Anell del Nibelung integrada per les òperes: L'or del Rin, La Valquíria, Siegfried i El capvespre dels déus.
Després d'una representació poc afortunada de la Tetralogia a Munic, Wagner va començar a pensar en un teatre construït especialment per a la representació de les seves òperes.
El 1872 es van començar els treballs de construcció de la Festspielhaus a Bayreuth, i a l'estiu de l'any 1875 s'hi va poder estrenar la Tetralogia completa, amb tan gran solemnitat, que gairebé semblava un esdeveniment nacional.
L'ultima obra de Wagner és Parsifal, que es va estrenar a Bayreuth poc temps abans de morir.
Un compositor tan importante y mira como lo tenemos, todo "pintarrajeao". !Que vergüenza!
Crec que es tracta d'una obra inconclosa de l'escutor Julio Antonio (Julio Rodríguez Fernández) de Mora d'Ebre (nascut allí per accident) que va fer el bust per a la Asociación Wagneriana de Madrid.
Qui en vulgui coneixer més detalls que vagi al Museu d'Art Modern del carrer Santa Anna.
FELICITATS PER LA VOSTRA TASCA!!!
Gràcies al darrer comment i a tots plegats.
Cada dia passo per aqui davant per anar al col.le 4 cops al dia. Aquest senyor està molt lleig amb la cara pintada. Per què fiquen l'estatua, per a que la mirem o per a que la pintin?
Joan Jordi, l'estàtua la posen com homenatge a un gran compositor. Per tant, es per mirarla i admirar a un gran músic, però mai per pintar-li la cara, ja que es una manca de respecte.
Efectivament, està molt lleig amb la cara pintada, es una llàstima oi?
Como limpiar el bronce
La mejor forma de sacar el brillo a los objetos de bronce consiste en hervir dos partes de jabón y dos de agua, sumergiendo el objeto y aclarándolo con agua caliente.
Acto seguido deberá frotarse con una gamuza.
Si la pieza está fija se puede recurrir a frotar con sal y limón.
Espero que tomen buena nota los de la brigada municipal.
dons venga, que la netegin i despres que no l'embrutin mes homa
El algodón no engaña, jajajajjaja que ni passin un pel mugró metàl.lic jajjajaja Molt béeeee
avui he passat per davant de l'escultura de wagner i he pogut llegir el que hi diu en groc dalt a la dreta: glpollas
Intolerable
Moltes gràcies per l'esforç de desenvolupament per discutir això, em sembla molt important això i com estudiar molt més sobre aquest tema. Si és possible, a mesura que adquireixi experiència, et faria res l'actualització de la seva pàgina web amb una gran quantitat més informació? És molt beneficiós per a mi.
Publica un comentari a l'entrada